Preguntes freqüents sobre logopèdia

Sí, sempre que les característiques del cas ho permetin i es garanteixin les condicions adequades de confidencialitat, seguretat i qualitat de la intervenció.

En alguns casos, la intervenció presencial pot ser més adequada.

Per a més informació es pot consultar l’article “Logopèdia en línia” del monogràfic de la Revista 44 “Ser logopeda avui” del Col·legi de Logopedes de Catalunya.

Les persones col·legiades han de comunicar al Col·legi qualsevol modificació de les seves dades professionals o de contacte per tal de mantenir la informació actualitzada.

La informació de les autoritzacions administratives de centres sanitaris està aquí.

El Departament de Salut té habilitada una adreça de correu electrònic per respondre consultes: autoritzacio.centres@gencat.cat.

Atès que els logopedes no tenim un epígraf de IAE i tot i que n'hi ha un parell que s'hi podrien ajustar, Hisenda considera que l'epígraf més correcte és el 899 que és genèric per a totes les professions que no tenen epígraf específic. Això només aplica a les persones físiques, per les societats fins i tot les civils aquesta informació no és vàlida.

Per altra banda, el passat 14 de gener de 2025 es va aprovar el Real Decreto 10/2025, pel qual s’aprova la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques 2025 (CNAE-2025). En aquest es defineix que el CNAE dels logopedes és el 8699: Otras actividades sanitarias n.c.o.p.

Trobareu una relació dels màsters oficials més relacionats amb la logopèdia aquí https://www.consejologopedas.com/titulacion.html. No disposem d'informació en relació amb si aquests estudis tenen o no opció a beca. Haureu d'informar-vos a les universitats o bé al mateix ministeri. 

No tenim llistat de títols propis.

La història clínica ha d'incloure tota la documentació rellevant del procés assistencial: dades d'identificació del pacient, dades clínicoassistencials (antecedents d'interès, anamnesi i exploració, dades sobre evolució clínica, sobre tractament, exploracions complementàries, informes), consentiments informats i informació d'alta. 

Algunes consideracions:

Segons la Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica:

La historia clínica comprende el conjunto de los documentos relativos a los procesos asistenciales de cada paciente, con la identificación de los médicos y de los demás profesionales que han intervenido en ellos, con objeto de obtener la máxima integración posible de la documentación clínica de cada paciente, al menos, en el ámbito de cada centro.

Pel que fa al seu contingut, la mateixa llei assenyala que:

"1. La historia clínica incorporará la información que se considere trascendental para el conocimiento veraz y actualizado del estado de salud del paciente. Todo paciente o usuario tiene derecho a que quede constancia, por escrito o en el soporte técnico más adecuado, de la información obtenida en todos sus procesos asistenciales, realizados por el servicio de salud tanto en el ámbito de atención primaria como de atención especializada.

2. La historia clínica tendrá como fin principal facilitar la asistencia sanitaria, dejando constancia de todos aquellos datos que, bajo criterio médico, permitan el conocimiento veraz y actualizado del estado de salud.

El contenido mínimo de la historia clínica será el siguiente:

a) La documentación relativa a la hoja clínicoestadística.

b) La autorización de ingreso.

c) El informe de urgencia.

d) La anamnesis y la exploración física.

e) La evolución.

f) Las órdenes médicas.

g) La hoja de interconsulta.

h) Los informes de exploraciones complementarias.

i) El consentimiento informado.

j) El informe de anestesia.

k) El informe de quirófano o de registro del parto.

l) El informe de anatomía patológica.

m) La evolución y planificación de cuidados de enfermería.

n) La aplicación terapéutica de enfermería.

ñ) El gráfico de constantes.

o) El informe clínico de alta.

Los párrafos b), c), i), j), k), l), ñ) y o) sólo serán exigibles en la cumplimentación de la historia clínica cuando se trate de procesos de hospitalización o así se disponga."

De conformitat amb l’article 13 de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, el pacient té sempre dret a tenir accés a la història clínica i correspon al centre sanitari regular el procediment d’accés a la història clínica:

“1. Amb les reserves assenyalades a l'apartat 2 d'aquest article, el pacient té dret a accedir a la documentació de la història clínica descrita per l'article 10, i a obtenir una còpia de les dades que hi figuren. Correspon als centres sanitaris regular el procediment per a garantir l'accés a la història clínica.
 2. El dret d'accés del pacient a la documentació de la història clínica mai no pot ésser en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives.
 3. El dret d'accés del pacient a la història clínica es pot exercir també per representació, sempre que estigui degudament acreditada.”

No obstant això, entenem que seria convenient signar un document on quedi acreditat que en una data concreta es lliura còpia de la seva història clínica als efectes de tenir-ne constància, doncs no seria pròpiament un escrit de protecció de dades atès que és el propi pacient qui està autoritzat a que se li facilitin les seves pròpies dades que consten a la història.

Per al cas que fos un familiar seu qui actuï en representació del mateix, caldria en primer lloc, tenir en compte l’edat del pacient, i en segon lloc i si aquest és menor d’edat, caldrà que s’acrediti expressament que es té el consentiment d’aquest pacient per part de la persona representant.

Així s’estableix en l’article 18 de la Llei estatal 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica:

“1. El paciente tiene el derecho de acceso, con las reservas señaladas en el apartado 3 de este artículo, a la documentación de la historia clínica y a obtener copia de los datos que figuran en ella. Los centros sanitarios regularán el procedimiento que garantice la observancia de estos derechos.

2. El derecho de acceso del paciente a la historia clínica puede ejercerse también por representación debidamente acreditada.”

Les dues normes citades especifiquen que es lliuri còpia de la història clínica al pacient, no pas els originals. L’obligació per part del centre sanitari de conservar l’historial del pacient perdura inalterat tot i que el pacient demani còpia del seu historial clínic. En aquest sentit l’article 12.4 de la Llei 21/2000, la historia clínica s'ha de conservar, juntament amb les dades d'identificació de cada pacient, com a mínim durant quinze anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.

En aquest sentit, com estableix l’article 12 de la Llei catalana 21/2000, la conservació de la història clínica pot ser en suport original o en un altre suport, sempre que es garanteixi la inalterabilitat de les dades contingudes a la història clínica. I per tant, la història clínica es pot conservar en suport digital.

Sí, però cal disposar de la corresponent autorització sanitària.

Segons el Decret 151/2017, de 17 d’octubre, que regula els requisits tècnics i sanitaris dels centres i serveis sanitaris, l’activitat assistencial només es pot desenvolupar si es compleixen les condicions establertes i es disposa de l’autorització corresponent.

Quan l’activitat es realitza al domicili del professional, s’han de complir els requisits establerts al decret, com per exemple que la circulació dels pacients no interfereixi amb les zones mínimes d’habitabilitat de l’habitatge.

En el cas de l’atenció al domicili del pacient, el servei ha d’estar vinculat a una seu social registrada al Registre de centres, serveis i establiments sanitaris de Catalunya, que és on ha de constar el distintiu d’autorització.

Per portar a terme una actuació professional logopèdica en un menor d’edat és necessari que el consentiment informat estigui signat per tots dos progenitors, sempre i quan tots dos progenitors tinguin la potestat parental sobre el menor.

A la zona restringida del web del CLC (Àrea col·legial>Informacions i recursos>Informacions per a col·legiats) hi trobaràs un MODEL DE DECLARACIÓ RESPONSABLE DE LA POTESTAT PARENTAL que pots utilitzar en aquelles ocasions en les quals només s'obté la signatura del document d'informació i consentiment per part d'un dels progenitors.

Per més informació pots consultar l’article “El tractament de logopèdia a un menor amb pares en procés de divorci o divorciats” de la revista Logopèdia “44. Ser logopeda avui”.