3. Afàsia

El CLC i les principals guies clíniques internacionals recomanen utilitzar instruments vàlids i estandarditzats per avaluar les deficiències, limitacions de l’activitat i participació relacionades amb el dany cerebral tenint en compte els diferents nivells assistencials (hospitalari, ambulatori, domiciliari i comunitari). El terapeuta seleccionarà la prova més adequada en funció de cada cas i de la seva experiència.

Proves d’avaluació dels trastorns del llenguatge més utilitzades al nostre entorn:

• Mississippi Aphasia Screening Test (MAST).
• Evaluación de la Afasia y trastornos relacionados (Test de Boston).
• Programa Integrado de Exploración Neuropsicológica - Test Barcelona- II:
  • Versió abreujada.
  • Versió completa.
  • Perfil afàsies.
  • Perfil afàsies simplificat.
• Token Test (Test de les fitxes): avalua la comprensió.
• Batería para la Evaluación de los Trastornos Afásicos – BETA: avalua tots els components del sistema de processament lingüístic.

Altres escales d’avaluació:

• Aphasia Rapid Test (ART). Cribratge en la fase aguda.
• Evaluación del Procesamiento Lingüístico en la Afasia (EPLA). Avaluació dels dèficits. Fase aguda, subaguda i crònica.
• Evaluación Neurolingüística de las Alteraciones del Lenguaje (ENAL). Avaluació dels dèficits. Fase aguda, subaguda i crònica.
• Escala analògica quantificable CETI. Avalua la funcionalitat del llenguatge i comunicació. Fase aguda, subaguda i crònica.
• Communication Activities of Daily Living (CADL-3). Avalua la funcionalitat en activitats comunicatives de vida diària. Fase aguda, subaguda i crònica
• Protocolo para la Evaluación de la Comunicación de Montreal (MEC). Avaluació dels dèficits lingüístics de l’hemisferi dret.
• Mini Linguistic State Examination (MLSE). Versió en castellà, dissenyada per a la identificació dels subtipus d’afàsia primària progressiva.

Hi ha poques eines d’avaluacions de comunicació estandarditzades per utilitzar-les amb pacients amb dany a l’hemisferi dret i poques avaluacions estandarditzades de cognició en aquests pacients. Per aquest motiu, el CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca per a la creació d’instruments d’avaluació en català i castellà de l’afàsia i les alteracions lingüístiques.

El CLC recomana que el logopeda utilitzi, a més de les proves de llenguatge, proves cognitives, de funcions executives i de qualsevol altra funció relacionada amb el llenguatge i la comunicació per entendre millor les habilitats de la persona, tant verbals com no verbals. Aquest enfocament permet obtenir una valoració més completa, identificar amb més precisió les dificultats i les capacitats conservades i garantir un diagnòstic més acurat.

Aquesta avaluació detallada facilita el disseny d’un tractament més adequat a cada persona, amb estratègies que millorin la comunicació diària. A més, contribueix a evitar errors en el diagnòstic i assegura una intervenció basada en l’evidència científica. Aquest procediment garanteix una pràctica ètica i responsable, ja que ajusta el tractament a les necessitats específiques de cada persona per optimitzar-ne l’eficàcia i afavorir la qualitat de vida i l’autonomia en la comunicació.