Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
3. Afàsia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Informació mínima necessària del derivador
En el context de l’atenció primària/ambulatòria l’usuari serà derivat al servei de logopèdia pel neuròleg, metge rehabilitador o pel seu metge de família si ha fet una visita prèvia amb valoració pel metge neuròleg, i caldrà que aporti informació relativa a:
- Resultats de les exploracions neurofisiològiques amb l’accés a les fonts primàries (imatges, àudios, gràfiques, etc.).
- Orientació diagnòstica i hipòtesi de l’impacte en la funcionalitat: sobretot cal la identificació de la malaltia de base i la diferenciació entre origen agut, subagut o progressiu.
- Temps d’evolució de la clínica.
- Tractaments relacionats realitzats, tant farmacològics com rehabilitadors o quirúrgics, amb data de realització.
- Proves complementàries relacionades dutes a terme, resultat, interpretació i data de realització.
- Repercussió de la clínica en les activitats de la vida diària del pacient i en l’àmbit laboral, si n’hi ha.