Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
5. Trastorns del llenguatge infantil
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.
El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.
Definició
Els trastorns del neurodesenvolupament (TND) estan definits en el DSM-5 (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders) (2013) i la CIM-11 (2022) com els trastorns que sorgeixen durant el període del desenvolupament i que impliquen dificultats significatives en l'adquisició i l'execució de funcions cognitives, lingüístiques, motrius o socioafectives específiques. Els TND inclouen la discapacitat intel·lectual (DI), els trastorns del desenvolupament de la parla o del llenguatge/trastorns de la comunicació, el trastorn de l'espectre autista (TEA), els trastorns específics de l'aprenentatge, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn del desenvolupament de la coordinació motriu. En aquest capítol tractarem els TND relacionats amb el desenvolupament del llenguatge i la comunicació.
El consorci CATALISE, seguint el mètode Delphi basat en la discussió entre experts, va dur a terme un interessant treball per assolir un consens sobre la caracterització i la denominació de les dificultats en l’adquisició del llenguatge. Es va acordar distingir entre trastorn del llenguatge (TL) i trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL). Ambdós termes fan referència a dificultats severes i persistents que presenten els infants en el desenvolupament del llenguatge oral. En el primer cas, l’afectació està relacionada amb una causa biomèdica determinada (paràlisi cerebral, hipoacúsia neurosensorial, TEA, DI, síndrome genètica, etc.). El segon cas es reserva per a quan no hi ha un trastorn associat ni una explicació clara que justifiqui el problema de llenguatge. La denominació TDL, que substitueix la de trastorn específic del llenguatge (TEL), fa referència a un trastorn heterogeni amb una àmplia varietat de dificultats possibles.