Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

5. Trastorns del llenguatge infantil

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.

El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.

Gradació de severitat, conseqüències i suports

Grau 0: limitació lleu per comprendre o expressar-se

Dificultat lleu en la comprensió i/o expressió, amb un impacte mínim en la vida del menor segons la valoració d’un familiar, mestre o pediatre. Tot i això, es recomana un seguiment per controlar-ne l’evolució i, segons l’edat, una avaluació diagnòstica, si cal.

Grau I: limitació moderada per comprendre o expressar-se

  • Amb manca de comprensió dominant

Comprensió oral de paraules i consignes simples, i complexes, recolzant-se en el context i sempre que el referent sigui clar i no hi hagi interpretacions possibles molt diverses. Dificultat en la comprensió d’estructures gramaticals complexes, frases subordinades, passives o clàusules massa llargues. 

  • Amb manca d’expressió dominant

Expressió intel·ligible, si bé resulta estranya i poc precisa semànticament. En l’àmbit formal, expressió limitada pel que fa a concordances, frases subordinades i discurs. Lèxic adequat però errors en l’aprenentatge de paraules noves o de baixa freqüència. Sovint recorre a termes generals com "cosa" o "això" per comunicar-se.

  • Amb manca pragmàtica dominant

La iniciativa de la conversa és compartida pels interlocutors sense ruptures comunicatives apreciables. Dificultats per comprendre el que no es diu explícitament i per interpretar significats no literals o ambigus del llenguatge que influeixen en la capacitat inferencial, el sentit de l’humor, el llenguatge metafòric i, en general, quan múltiples significats depenen del context per a la seva interpretació. Si l'interlocutor aconsegueix seguir la història, ho fa endevinant el contingut amb ajuda del context, però el discurs és gramaticalment incorrecte.

Grau II: limitació severa per comprendre o expressar-se

  • Amb manca de comprensió dominant

Comprensió limitada a paraules freqüents, frases amb suport visual i concretes, literals i relacionades amb un context experiencial. Confusió interpretativa freqüent. Comprensió suficient de consignes simples i de bromes per a les activitats de la vida diària.

  • Amb manca d’expressió dominant

Expressió relativament fluent, verborreica, formalment correcta però amb errors sintàctics, semàntics i pragmàticament inadequada. Dificultats de discriminació i seqüenciació fonològiques. 

  • Amb manca pragmàtica dominant

La comunicació és possible amb diversos interlocutors. Dificultats per adequar-se al context o a les necessitats de qui escolta, com parlar de manera diferent dins d’una aula, amb els amics o amb un adult, i l’ús d'un llenguatge massa formal.

Grau III: limitació greu per comprendre o expressar-se

  • Amb manca de comprensió dominant

La comprensió pot estar limitada a paraules molt habituals i concretes o a frases literals i repetides. 

  • Amb manca d’expressió dominant

Parla poc fluent amb ecolàlies, deformada i incomprensible que pot ser ben articulada fonològicament però sintàcticament i semànticament confusa. La comunicació és possible només amb els familiars propers, directament relacionada amb les necessitats bàsiques i temes molt coneguts. 

  • Amb manca pragmàtica dominant

Intenció comunicativa variable, en funció del context social i dels nuclis d'interès. Dificultats en l'ús de la comunicació per a propòsits socials, com ara saludar, iniciar i mantenir una conversa i compartir informació.

Grau IV: limitació pràcticament total per comprendre o expressar-se

El pes de la comunicació, reduïda a les necessitats bàsiques, el porta totalment l’interlocutor. Manca total o parcial d’intenció comunicativa amb deficiències clares en l’ús de la comunicació per a propòsits socials, com saludar i compartir informació de manera que sigui apropiada.