Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
5. Trastorns del llenguatge infantil
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.
El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.
Epidemiologia
Les dades de prevalença del TDL poden variar considerablement en funció dels criteris diagnòstics (en especial, en funció del pes atorgat al quocient intel·lectual no verbal), els instruments d’avaluació utilitzats i l'edat dels infants. En l’estudi epidemiològic de Norbury et al. es van tenir en compte tots aquests aspectes, a més d’altres com són el desenvolupament socioafectiu i el rendiment acadèmic. En conclusió, els seus resultats mostren una prevalença del TDL del 7,58 % amb una proporció lleugerament superior en nens respecte de les nenes d’1,22:1. Seria interessant contrastar aquestes dades amb població del nostre context lingüístic i cultural. Malgrat que aquestes xifres són superiors o similars a les prevalences del TEA i del TDAH, socialment el TDL és més desconegut, per la qual cosa ha estat considerat sovint un trastorn invisible. Com ja hem esmentat, tot i la prevalença més gran en el sexe masculí, veiem que el trastorn afecta tant nens com nenes i les dades són lluny de les proporcions presentades als anys setanta de 2:1 i fins i tot 4:1, molt condicionades per criteris diagnòstics i, sobretot, per qüestions socials.