5. Trastorns del llenguatge infantil

Seguint les conclusions de CATALISE, alguns infants tenen dificultats lingüístiques greus i persistents que originen problemes funcionals a llarg termini en la comunicació diària i en l’àmbit acadèmic. Les diverses classificacions del TDL que s'han proposat mai han aconseguit ser mútuament excloents i molts infants no encaixen perfectament en cap de les categories definides. Per això, es recomana no distingir entre subtipus de TDL, sinó indicar amb precisió les àrees afectades.

D’altra banda, es rebutja la distinció entre trastorn i retard perquè es considera unànimement confusa. Es reconeix l’existència d’una àmplia d’heterogeneïtat en el TDL, tal com passa en altres TND. Es proposa documentar aquesta heterogeneïtat en lloc d’intentar aplicar una nosologia categòrica que no acaba d’ajustar-se a una gran proporció de nens i nenes. 

Certament, abunda la bibliografia que posa de manifest els alts nivells de comorbiditat entre els TND fins al punt que arriba a ser més habitual la concurrència simultània de trastorns que l’existència de trastorns purs aïllats. Tanmateix, com assenyala Dewey, hauríem de reflexionar sobre la possibilitat que la comorbiditat que observem sigui més aviat el resultat de com els diferents símptomes cognitius, lingüístics, motors i conductuals s’organitzen en els sistemes de classificació com el DSM-5 o la CIM-11 utilitzats per avaluar persones amb aquests trastorns. La comorbiditat podria no implicar la presència de múltiples trastorns o disfuncions, sinó ser el reflex de la nostra incapacitat per aplicar un únic diagnòstic que tingui en compte tots els símptomes i la incapacitat que encara tenim per relacionar les conductes observables en el desenvolupament infantil amb alteracions funcionals neurobiològiques i els gens implicats.

És interessant l’aportació de CATALISE sobre els predictors especialment significatius en l’avaluació del llenguatge:

• Abans dels tres anys. Molts infants amb un vocabulari limitat entre els 18 i els 24 mesos es posen al dia més endavant, de manera que no resulta fàcil identificar quins parlants tardans poden presentar dificultats a llarg termini. Per contra, els nens i les nenes que al cap de 24 mesos no combinen paraules semblen tenir un pitjor pronòstic que els que no produeixen cap paraula als 15 mesos. El mateix passa amb els que tenen problemes de comprensió, no es comuniquen amb gestos o no imiten els moviments corporals.

• De tres a quatre anys. En nens i nenes de quatre anys, com més gran sigui el nombre d'àrees de funcionament del llenguatge afectades, major és la probabilitat que els problemes persisteixin fins a l'edat escolar. La repetició de frases s'ha identificat com un indicador relativament bo per predir els resultats. En general, les dificultats que es restringeixen a la fonologia en l'àmbit expressiu cursen amb bon pronòstic.

• Cinc anys i més. Les dificultats lingüístiques que encara són evidents a l’edat de cinc anys o més, habitualment persisteixen. Els nens i les nenes que arriben a primària amb problemes de llenguatge oral corren el risc de tenir també problemes de lectoescriptura i un baix rendiment acadèmic. El pronòstic no és gaire favorable quan hi ha una afectació en el llenguatge en el camp comprensiu o en la comunicació no verbal.

Bishop et al. reconeixen com una limitació evident el fet de restringir la discussió sobre els trastorns del llenguatge a la llengua anglesa i recomanen l'ús del mètode Delphi als investigadors que treballen amb trastorns del llenguatge en altres llengües per tal d'anar assolint un consens general cada cop més apropiat. En aquest sentit, celebrem la iniciativa de Serra de replicar l’estudi en el context lingüístic català. 

La detecció precoç dels trastorns del llenguatge és fonamental per iniciar una intervenció adequada i minimitzar l’impacte en el desenvolupament global de l’infant. Alguns senyals d’alerta són: