Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
5. Trastorns del llenguatge infantil
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.
El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.
Impacte en la vida de la persona
Les dificultats del llenguatge tenen repercussions importants en la vida dels infants i en el seu entorn familiar, per la qual cosa requereixen, en un grau o un altre, suport professional per atendre’ls. Igual que en altres TND, és freqüent que la semiologia es modifiqui al llarg del temps, manifestant-se tant en el retard temporal de les pautes de desenvolupament com en l’asincronia entre els components del llenguatge i altres processos cognitius. Les conseqüències del trastorn i les necessitats que se'n deriven canvien segons la seva evolució, així com la influència de l’entorn, els suports educatius i les intervencions terapèutiques. Aquestes poden variar significativament entre individus i transformar-se al llarg del temps, des de l’etapa preescolar fins a l’edat adulta, afectant àmbits com l’aprenentatge, la comunicació, l’autonomia i la inserció social i laboral.
La CIF (per les sigles en anglès d’ICF, International Classification of Functioning, Disability and Health) va ser desenvolupada per l’OMS (2001) amb l’objectiu d’oferir una perspectiva biopsicosocial de la salut. Proporciona un marc per abordar la discapacitat i el funcionament d’una persona en el seu context i en la seva vida quotidiana. Més endavant en aquest capítol, a la part referida a l’activitat i la participació social, es destaquen els trastorns del llenguatge incideixen en l’aprenentatge i l’aplicació del coneixement (d1), especialment en els apartats ‘aprendre a llegir’ i ‘aprendre a escriure’, ‘les tasques i demandes generals’ (d2), ‘la comunicació’ (d3), ‘les interaccions i relacions interpersonals’ (d7), ‘les àrees principals de la vida’, concretament en l’apartat ‘educació escolar’ i en ‘la vida comunitària, social i cívica’ (d9). Podeu veure més detalladament les afectacions dels trastorns del llenguatge infantil en el quadre de codis CIF que hi ha en l’annex d’aquest document.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants dur a terme recerques per a la creació de conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Sets) per a la identificació dels elements que incideixen en els trastorns del llenguatge infantil.