Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, des d’una perspectiva integral del llenguatge i la cognició.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i la creació d’instruments d’avaluació i intervenció adaptats als trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari dels trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, basat en l’evidència i lliure de pràctiques sense suport científic.
Definició
El Trastorn del Desenvolupament de l’Aprenentatge (TDAp) es caracteritza per dificultats significatives i persistents en l’aprenentatge d’habilitats acadèmiques, que poden incloure la lectura, l’escriptura o l’aritmètica. El rendiment de la persona en una o més d’aquestes habilitats acadèmiques és molt inferior al que s’espera per a la seva edat cronològica, el nivell de funcionament intel·lectual i l’esforç educatiu. No s’hi inclouen els trastorns del desenvolupament intel·lectual, discapacitat visual o auditiva, trastorns neurològics, manca de disponibilitat educativa, trastorns emocionals, desconeixement de la llengua d’instrucció o l’adversitat social. Comporta un deteriorament significatiu en el funcionament acadèmic o laboral. El TDAp es manifesta quan s’ensenyen les habilitats acadèmiques durant els primers anys escolars i sol empitjorar a mesura que augmenta l’exigència.
La denominació d’aquest trastorn ha anat variant al llarg del temps. Les denominacions actuals són Trastorn del desenvolupament de l'aprenentatge, a la CIM-11, i Trastorn específic de l'aprenentatge, al DSM-5.