8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge

Els TDAp es poden presentar de manera aïllada, tot i que la comorbiditat amb altres trastorns del neurodesenvolupament i de salut mental és molt freqüent. No és estrany el doble diagnòstic amb el Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL), el Trastorn dels Sons de la Parla (TSP) i el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat o sense (TDAH), així com amb trastorns d’ansietat, de conducta o de l’estat d’ànim derivats de l’impacte funcional i emocional de les dificultats acadèmiques.

Les dades disponibles sobre la prevalença dels TDAp mostren una gran variabilitat, sovint atribuïble a diferències en els criteris diagnòstics, els punts de tall emprats, el mètode de mostreig o les característiques de la població estudiada. Segons el DSM-5, la prevalença estimada dels TDAp se situa entre el 5 % i el 15 % en infants en edat escolar, amb una afectació més elevada en nens que en nenes (proporció 2:1 o 3:1).

Entre el 20 % i el 55 % de les persones amb TDL presenten també dislèxia; entre el 10 % i el 20 %, trastorn d’ansietat; entre el 2 % i el 14 %, depressió; i entre el 8 % i el 18 %, TDAH. A més, els infants amb dificultats inicials en el llenguatge oral tenen més risc de patir problemes de lectura i baix rendiment escolar. Cal destacar que molts nens amb dislèxia —amb TDL comòrbid o sense— presenten dèficits lingüístics que van més enllà del component fonològic, fet que reforça la importància d’una avaluació integral i d’un enfocament d’intervenció ajustat a cada cas.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per conèixer la prevalença local al nostre país dels TDAp.