8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge

Els TDAp persisteixen al llarg de la vida i poden tenir un impacte significatiu tant en l’escolarització com en la trajectòria personal, social i professional de la persona. Tot i que alguns infants aconsegueixen desenvolupar estratègies compensatòries i assolir un rendiment acadèmic adequat —fins i tot accedint a estudis superiors si aquesta és la seva meta—, d’altres acumulen alts nivells de frustració, redirigeixen els seus objectius cap a itineraris amb menys càrrega acadèmica o presenten dificultats d’autoestima i motivació.

Durant l’escolarització, aquestes dificultats evolucionen. Mentre que alguns infants mostren una gran resistència a la intervenció, d’altres responen favorablement als suports rebuts. L’accés al currículum escolar es veu compromès de manera diversa segons la naturalesa i la combinació de les dificultats que presenten.

En l’etapa preescolar, poden observar-se signes com dificultats en la consciència fonològica, la denominació ràpida i automàtica, i l’establiment de les correspondències fonema-grafema —indicadors precoços de dislèxia i disortografia. També són freqüents les dificultats per comprendre conceptes bàsics de quantitat, mida, ordre i seqüenciació, indicatives de risc per a la discalcúlia.

Durant els primers anys de primària, els infants amb dislèxia poden llegir lletra a lletra o síl·laba a síl·laba, amb una lectura molt lenta i costosa. En el cas de la disortografia, es produeixen errors ortogràfics persistents —tant en l’ortografia natural com en l’arbitrària— que dificulten la comprensió de les seves produccions escrites. Paral·lelament, la discalcúlia es manifesta en dificultats per comprendre la numeració, recordar les taules de multiplicar, fer càlculs mentals o aplicar operacions bàsiques de manera automàtica.

En finalitzar l’escola primària i iniciar la secundària, la seva lectura pot guanyar fluïdesa; tot i això, molts alumnes opten per estratègies de compensació, com ara endevinar paraules o centrar-se en les més freqüents. L’ortografia esdevé un repte important, especialment en llengües amb ortografies opaques. En el cas de les dificultats matemàtiques, la complexitat creixent del raonament matemàtic (problemes, àlgebra o proporcions) pot accentuar el malestar i el rendiment baix.

En llengües transparents, la lentitud lectora i les dificultats ortogràfiques són les seqüeles més comunes, i els principals marcadors de la dislèxia en adults són la precisió i la velocitat lectora. És important tenir en compte que el català és una llengua amb una ortografia més transparent que l’anglès o el francès, però menys que el castellà o l’italià. Aquest fet pot influir en la manifestació i detecció de les dificultats, així com en el seu impacte funcional.

En l’ensenyament secundari i en etapes postobligatòries, les dificultats persisteixen i sovint limiten l’accés a itineraris formatius o ocupacionals acadèmicament exigents. La lentitud lectora, els errors ortogràfics i les limitacions en càlcul i raonament numèric poden suposar una barrera a l’hora d’aprovar exàmens, acomplir tasques escrites o seguir matèries de contingut més abstracte.

En l’edat adulta, la dislèxia i la disortografia es manifesten principalment per dificultats en la velocitat i precisió lectora, així com en la producció escrita, especialment en contextos laborals. La discalcúlia, per la seva banda, pot interferir en activitats quotidianes com la gestió econòmica, la lectura d’horaris, el càlcul de despeses o la interpretació de dades numèriques.

Per tot això, és fonamental garantir-ne la detecció precoç, el seguiment continuat i la implementació d’adaptacions adequades a les necessitats de cada persona, al llarg de totes les etapes educatives i, si cal, també en l’àmbit laboral.

Segons la Classificació Internacional del Funcionament (CIF), les dificultats d’aprenentatge poden incidir en l’aprenentatge i l’aplicació del coneixement (d1), incloses activitats com ara llegir (d166) i escriure (d170); en les tasques i demandes generals (d2); en la comunicació (d3); i en la vida comunitària, social i cívica (d9). Al final del capítol, trobareu detallades les afectacions associades als trastorns del neurodesenvolupament del llenguatge i de l’aprenentatge en el quadre de la codificació CIF.

El CLC recomana a professionals clínics, investigadors i estudiants aprofundir en la recerca per a la definició de conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Sets) que permetin identificar de manera precisa els àmbits de funcionament més rellevants en els TDAp.