Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

5. Trastorns del llenguatge infantil

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció, la intervenció i el manteniment de les funcions comunicatives en els trastorns del llenguatge infantil, i ha de comptar amb formació específica i actualitzada per garantir una pràctica clínica rigorosa i ètica.

El CLC promou la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del llenguatge infantil, impulsa el desenvolupament i l’adaptació d’instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà i en coherència amb el context cultural i educatiu.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per al tractament dels trastorns del llenguatge infantil, amb la col·laboració de les famílies, l’escola i altres professionals sanitaris.

Requisits d'alta

Per conèixer l’estat funcional del pacient en el moment de l’alta, és convenient realitzar una nova avaluació amb les mateixes proves i escales de la valoració inicial i informar del resultat obtingut després del procés d’intervenció.

Es considera que el tractament pot finalitzar quan l’avaluació integral indica que l’estat de la persona ha millorat significativament respecte al seu grau de severitat o bé quan:

  • Les tasques del tractament són repetitives i ja no aporten canvis substancials en les habilitats o la persona no requereix un seguiment constant per completar les tasques.
  • La persona ha assolit el nivell més alt de capacitat funcional possible, ja que no s’observen millores.
  • L’afectació lingüística no perjudica la participació en les activitats i no afecta l'estat de salut ni l’autonomia de la persona.
  • La competència lingüística és equivalent a la d’altres persones de la mateixa edat cronològica, gènere, ètnia o origen cultural i lingüístic.

 

Atesa l’estreta relació entre el TDL i els problemes en el llenguatge escrit, un infant que ha assolit un llenguatge adequat en el camp expressiu i comprensiu en finalitzar la intervenció pot necessitar novament atenció en el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura.