Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
1. Hipoacúsia perifèrica
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de l’audició, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços tecnològics i terapèutics.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en la hipoacúsia, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència científica per a la pèrdua auditiva, amb la participació de la família i evitant pràctiques amb escassa validesa.
Orientació interdisciplinària
Com en altres alteracions de la comunicació, la naturalesa i les manifestacions diverses de la pèrdua auditiva poden suposar que, per a una millor atenció de la persona afectada, calgui la cooperació d'altres professionals. Entre aquests altres professionals podem destacar els següents: metges ORL i tècnics superiors en audiologia protètica, cadascun des de la perspectiva i amb els procediments que li són propis. En el cas dels pacients grans que presenten presbiacúsia, pot ser interessant la participació de psicòlegs i terapeutes ocupacionals als plans terapèutics. A les alteracions auditives que afecten el sentit de l'equilibri, entenem que la competència professional recau en metges ORL i fisioterapeutes i descartem la participació dels professionals de logopèdia. A diferència d'altres països, entenem que la mesura dels nivells de soroll ambiental per a la prevenció de riscos correspon als tècnics d'aquesta especialitat i descartem la participació dels logopedes en aquesta funció.