Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
1. Hipoacúsia perifèrica
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de l’audició, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços tecnològics i terapèutics.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en la hipoacúsia, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència científica per a la pèrdua auditiva, amb la participació de la família i evitant pràctiques amb escassa validesa.
Informació mínima necessària del derivador
En el context de l’atenció hospitalària i ambulatòria, l’usuari serà derivat al servei de logopèdia per part del pediatre o del metge ORL i caldrà que aporti informació relativa a:
- Resultats de l’estudi audiològic realitzat (otoscòpia, impedanciometria, audiometria tonal liminar, audiometria verbal a camp obert i guany protètic, entre altres proves, si n’hi ha) amb l’accés a les fonts primàries (imatges, àudios, gràfics, etc.).
- Orientació diagnòstica amb informació de les estructures i hipòtesis de l’impacte en la funcionalitat.
- Informació sobre el tipus d’amplificació emprada, si escau.
- Temps d’evolució de la clínica.
- Tractaments relacionats realitzats, tant quirúrgics com rehabilitadors o farmacològics, amb data de realització.
- Proves complementàries relacionades realitzades, resultat, interpretació i data de realització.
- Repercussió de la clínica en les activitats de la vida diària del pacient i en l’àmbit laboral, si n’hi ha.