Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
1. Hipoacúsia perifèrica
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de l’audició, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços tecnològics i terapèutics.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en la hipoacúsia, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència científica per a la pèrdua auditiva, amb la participació de la família i evitant pràctiques amb escassa validesa.
Intervencions de millora i rehabilitació
La majoria de les pèrdues auditives són irreversibles i es requereix atenció sanitària en totes les etapes del curs vital. Sovint, la rehabilitació és essencial per millorar la funció, l’activitat, la participació i, en definitiva, oferir una millor qualitat de vida a les persones amb pèrdua auditiva. Un cop identificada la pèrdua auditiva, és essencial que es tracti al més aviat possible i de manera adequada per mitigar qualsevol impacte advers. L’informe de l’OMS reconeix que la sordesa sense tractar afecta la comunicació i pot contribuir a l’aïllament social i la pèrdua d’autonomia, i pot anar acompanyada d’ansietat, depressió i deteriorament cognitiu, especialment en la gent gran.
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a intervenir en els següents aspectes de la hipoacúsia perifèrica:
- L’ús de la tecnologia auditiva mitjançant audiòfons, implants coclears, implants de l'oïda mitjana.
- L'ús de la llengua de signes i altres mitjans de substitució sensorial.
- Teràpia rehabilitadora per millorar les habilitats auditives, la comunicació i les habilitats lingüístiques.
L’ús de la tecnologia auditiva
En els infants, la intervenció precoç amb audiòfons i implants condueix a una millor audició, comunicació oral i qualitat de vida, fet que es tradueix en millores en l’àmbit escolar i socioemocional.
Pel que fa a les persones adultes, l’ús d’audiòfons i implants coclears millora les capacitats d’escolta i la qualitat de vida i, en el cas de les persones que pateixen presbiacúsia, l’ús d’audiòfons també pot ser un agent protector contra el deteriorament cognitiu i la demència.
Ús de la llengua de signes i la lectura labiofacial
Quan l’accés a una audició òptima i, per tant, les possibilitats d’adquisició del llenguatge oral es veu pertorbat, l’aprenentatge i ús de la llengua de signes pot proporcionar el mitjà de comunicació necessari en les primeres etapes del desenvolupament i creixement personal. D’altra banda, quan la detecció de la pèrdua auditiva s’ha produït molt tardanament (> 5 anys per a pèrdues de grau V a VII) o quan l’accés a les pròtesis auditives i la posterior rehabilitació és molt limitat, l’ús de la llengua de signes pot facilitar el desenvolupament cognitiu, el socioafectiu i la comunicació de l’infant amb un grau important de sordesa.
Pel que fa a la lectura labiofacial, és un mitjà important per accedir a la comunicació de les persones amb pèrdua auditiva. Es desenvolupa de manera espontània davant de la necessitat de comunicació, però és un procés lent i generalment requereix un treball específic d’entrenament.
Intervenció logopèdica
Segons l’OMS, la intervenció primerenca és efectiva per millorar el desenvolupament del llenguatge, les habilitats psicosocials, la qualitat de vida i el funcionament diari tant en infants com en adults amb pèrdua auditiva.
La rehabilitació auditiva és essencial per garantir que les persones es beneficiïn de l’ús dels audiòfons i dels implants. Aquesta rehabilitació millora l’acceptabilitat, l’eficàcia i la rendibilitat d’aquests dispositius.
En la gent gran, el cribratge auditiu d’adults i la intervenció precoç guanyen especial rellevància, atesos els vincles entre la pèrdua auditiva i la demència. En aquests casos, la rehabilitació auditiva també resulta beneficiosa per a la comunicació i la qualitat de vida de les persones grans amb discapacitat auditiva o cognitiva.
Descripció de les principals indicacions de rehabilitació logopèdica en funció de l’edat i del grau de pèrdua auditiva
Infants amb pèrdua auditiva lleu i moderada
- Rehabilitació logopèdica: consciència fonològica; parla i llenguatge.
- Rehabilitació auditiva.
- Lectura labiofacial.
Infants amb pèrdua auditiva severa i profunda
- Rehabilitació logopèdica: consciència fonològica; parla, llenguatge i veu.
- Rehabilitació auditiva (atenció i memòria auditives, detecció, discriminació, identificació, reconeixement i comprensió auditiva).
- Lectura labiofacial.
- Llengua de signes.
- Acompanyament emocional personal i familiar.
A través de les següents teràpies:
- Teràpia auditivo-verbal.
- Mètode verbotonal.
Adults amb pèrdua auditiva moderada, moderadament severa, severa, profunda i total
- Assessorament sobre ajudes tècniques.
- Rehabilitació auditiva (atenció i memòria auditives, detecció, discriminació, identificació, reconeixement i comprensió auditiva) i de la lectura labial. Mitjançant programes específics:
- Earobics, Fast for Word; Speech Perception Assessment and Training System (SPATS).
- Listening and Communication Enhancement (LACE).
- Acompanyament emocional personal i familiar.
Gent gran amb pèrdua auditiva lleu, moderada, severa i profunda
- Assessorament sobre ajudes tècniques.
- Rehabilitació auditiva (atenció i memòria auditives, identificació, reconeixement i comprensió auditiva) i de la lectura labial. Mitjançant programes específics:
- Earobics, Fast for Word; Speech Perception Assessment and Training System (SPATS).
- Listening and Communication Enhancement (LACE).
- Active Communication Education.
- Entrenament cognitiu i de les funcions executives.
- Acompanyament emocional personal i familiar.
- Tant l’adaptació com la rehabilitació poden fer-se de forma individual o en grup reduït, amb resultats similars.
- També és recomanable l’enfocament educatiu de comunicació activa (ACE).
El CLC aconsella als professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca sobre la intervenció logopèdica en les alteracions de l’audició.