Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

9. Disàrtria

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.

El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.

Bibliografia

Bislick LP, Weir PC, Spencer KA, Kendall DL, Yorkston KM. Do principles of motor learning enhance retention and transfer of speech skills? A systematic review. Aphasiology. 2012;26:709–728.
Chiaramonte R, Chiaramonte M. Dysarthria and stroke. The effectiveness of speech rehabilitation. A systematic review and meta-analysis of the studies. Eur J Phys Rehabil Med. 2021;57(1):24–43. https://doi.org/10.23736/S1973-9087.20.06242-5
De Swart BJ, Willemse SC, Maassen BAM, Horstink MWIM. Improvement of voicing in patients with Parkinson's disease by speech therapy. Neurology. 2003;60:498–500.
Diagnòstic i tractament de la malaltia de Parkinson. Guies mèdiques de la societat catalana de neurologia. 2016. https://www.scneurologia.cat/wp-content/uploads/2019/02/Guia-M%C3%A8dica-de-Parkinson-de-la-Societat-Catalana-de-Neurologia_Actualitzaci%C3%B3_2016-segona-edici%C3%B3_def.pdf
Diagnòstic i tractament de l’esclerosi lateral amiotròfica. Guies mèdiques de la societat catalana de neurologia. 2020. https://www.scneurologia.cat/wp-content/uploads/2020/07/Guia-ELA_Societat-Catalana-de-Neurologia_2020.pdf
Duffy JR. Motor speech disorders: Substrates, differential diagnosis, and management. St. Louis, MO: Elsevier. 2013.
Kleim JA, Jones TA. Principles of experience-dependent neural plasticity: Implications for rehabilitation after brain damage. J Speech Lang Hear Res. 2008;51(Supp.):S225–S239.
Maas E, Robin DA, Austermann Hula SN, Freedman SE, Wulf G, Ballard KJ, Schmidt RA. Principles of motor learning in treatment of motor speech disorders. Am J Speech Lang Pathol. 2008;17:277–298.
Mitchell C, Bowen A, Tyson S, Butterfint Z, Conroy P. Interventions for dysarthria due to stroke and other adult‐acquired, non‐progressive brain injury. Cochrane Database of Systematic Reviews 2017, Issue 1. Art. No.: CD002088. https://doi.org/10.1002/14651858.CD002088.pub3. (Accés: 31 d’agost del 2021.)
Supporting people affected by Parkinson’s Royal College of Speech and Language Therapists, https://www.rcslt.org/wp-content/uploads/media/Project/RCSLT/rcslt-parkinsons-factsheet.pdf?la=en&hash=BF152D3403E11BBC5960AA50A78CD9D3D7DF907F
Yorkston et al. Evidence-Based Practice. Guidelines for Dysarthria: Management of velopharyngeal functionJ. Med. Speech Lang. Pathol. 2001;9(4):257-274.
Yorkston KM, Beukelman DR, Strand E, Hakel M. Management of motor speech disorders in children and adults. Austin, TX: Pro-Ed. 2010.
Whillans C, Lawrie M, Cardell EA, Kelly C, Wenke R. A systematic review of group intervention for acquired dysarthria in adults. DISABIL REHABIL. 2022;44(13):3002-3018. https://doi.org/10.1080/09638288.2020.1859629