Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
1. Hipoacúsia perifèrica
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de l’audició, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços tecnològics i terapèutics.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en la hipoacúsia, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència científica per a la pèrdua auditiva, amb la participació de la família i evitant pràctiques amb escassa validesa.
Definició
La hipoacúsia o sordesa és una disminució de la capacitat auditiva per percebre els sons o les paraules. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es considera un trastorn sensorial que afecta la funcionalitat de qui la pateix quan la pèrdua d’audició és superior a 40 dB en la millor oïda en el cas d’un adult i superior a 30 dB en la d’un infant.