Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
6. Trastorns de l'espectre autista
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per al cribratge, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en les dificultats de comunicació, interacció i alimentació relacionades amb l’autisme, i ha de comptar amb una formació actualitzada, especialitzada i basada en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, el cribratge, l’avaluació funcional, la qualitat de vida i la intervenció logopèdica en l’autisme, promou el desenvolupament d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, centrat en la persona i la seva família, que reconegui el valor de la neurodiversitat. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Requisits d'alta
Quan es tracta de decidir l'alta en el tractament logopèdic per a persones amb TEA, és fonamental tenir en compte que l'autisme és una condició neurodivergent permanent, no és una malaltia que es «curi». Per tant, la necessitat de suport logopèdic pot variar al llarg dels diferents cicles de la vida, segons les necessitats i els objectius específics de cada etapa.
Consideracions per donar l'alta en el tractament logopèdic:
- Progrés en els objectius terapèutics:
Si la persona ha aconseguit els objectius plantejats (per exemple: millora en la comunicació funcional, comprensió o habilitats socials), es pot considerar una pausa o la finalització del tractament. És important valorar si aquests progressos es mantenen en entorns naturals sense suport constant. - Necessitats canviants
Les necessitats comunicatives poden evolucionar al llarg de la vida (per exemple: transició de l’escola a l’etapa adulta o canvi en les exigències socials i laborals). L’alta pot ser temporal, amb la possibilitat de reintroduir el tractament en funció de noves necessitats. - Impacte funcional
Es considera l'impacte de les dificultats comunicatives en la qualitat de vida de la persona i la seva capacitat per participar en activitats quotidianes, socials, educatives o laborals. Si persisteixen barreres significatives, el suport logopèdic hauria de continuar. - Disponibilitat de suports naturals
Si la família, els docents o altres professionals poden proporcionar el suport necessari i mantenir les habilitats adquirides, pot justificar-se una pausa en el tractament formal. Tanmateix, és essencial assegurar que aquests suports estiguin formats adequadament. - Autonomia i preferències de la persona
En el cas de persones adultes TEA, s'ha de respectar la seva voluntat i autonomia en relació amb la continuïtat del tractament. És important valorar si la persona percep una millora en la seva vida gràcies a la intervenció.