Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

6. Trastorns de l'espectre autista

El logopeda és el professional sanitari competent per al cribratge, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en les dificultats de comunicació, interacció i alimentació relacionades amb l’autisme, i ha de comptar amb una formació actualitzada, especialitzada i basada en l’evidència.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, el cribratge, l’avaluació funcional, la qualitat de vida i la intervenció logopèdica en l’autisme, promou el desenvolupament d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, centrat en la persona i la seva família, que reconegui el valor de la neurodiversitat. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.

Informació mínima necessària del derivador

En el context de l’atenció sanitària, l’usuari serà derivat al servei de logopèdia per part del pediatre i caldrà que aporti informació relativa a:

Orientació diagnòstica amb informació de les estructures i hipòtesis de l’impacte en la funcionalitat.
Temps d’evolució de la clínica.
Proves complementàries relacionades realitzades, resultat, interpretació i data de realització.
Repercussió de la clínica en l’àmbit socioeducatiu i en les activitats de la vida diària del pacient.
Tractaments relacionats realitzats, tant farmacològics com rehabilitadors o quirúrgics, i data de realització.

CRIBRATGE

L'objectiu del cribratge és detectar retards en el desenvolupament i altres comportaments que podrien apuntar al TEA.

Hi ha diverses eines disponibles per identificar de manera precoç possibles signes de TEA en infants:

Eines per detectar comportaments prelingüístics que poden indicar vulnerabilitats en infants molt petits, entre els 6 i els 18 mesos (Bryson et al., 2008).
Eines, més generals, per detectar retards en la comunicació (incloent-hi possibles signes de TEA) en infants de 9 a 24 mesos (Pierce et al., 2011; Wetherby et al., 2008).
Qüestionaris específics per ajudar a identificar signes de TEA a partir dels 12 mesos (Turner-Brown et al., 2012).

És important que les eines emprades siguin adequades des del punt de vista cultural i lingüístic i que tinguin característiques psicomètriques sòlides, per garantir que els resultats siguin fiables.

Els procediments de cribratge avaluen les característiques principals que diferencien el TEA d’altres trastorns del desenvolupament, per exemple, dificultats en:

el contacte visual.
l’orientació en cridar-lo pel seu propi nom.
assenyalar o mostrar objectes d’interès.
el joc simbòlic.
la imitació.
la comunicació no verbal.
el desenvolupament del llenguatge.

Les proves de detecció precoç de l'autisme són eines fonamentals per al professional de la logopèdia per identificar signes primerencs del TEA en infants. A continuació, es presenten algunes de les eines més reconegudes i validades en les guies de bones pràctiques:

Modified Checklist for Autism in Toddlers (M-CHAT-R/F, Robins et al., 2009): és un qüestionari de 23 ítems dirigit a pares i persones cuidadores per detectar signes d'autisme en infants d'entre 16 i 30 mesos.
Communication and Symbolic Behavior Scales (CSBS, Wetherby & Prizant, B, 2002): és una eina estandarditzada dissenyada per avaluar les habilitats comunicatives, socials i simbòliques en infants petits, especialment entre els 6 i els 24 mesos.
Social Communication Questionnaire (SCQ, Rutter, Bailey & Lord, 2003): qüestionari de 40 ítems que avalua la comunicació social i les habilitats relacionades per detectar possibles casos de TEA.
Childhood Autism Spectrum Test (CAST, Scott et al., 2002): qüestionari de 37 ítems per a pares i mestres que detecta trets de l'espectre autista en infants en edat escolar.

Les guies de bones pràctiques també recomanen altres eines, com ara l’observació Screening Tool for Autism in Toddlers and Young Children (STAT, Stone et al., 2000) o Rapid Interactive Screening Test for Autism in Toddlers (RITA-T, Choueiri et al., 2015) però, actualment, encara no estan traduïdes ni validades en la població catalana i espanyola.

Les normes de comunicació social varien entre cultures. Quan es realitza el cribratge d’aspectes no lingüístics de la comunicació és important que el logopeda reconegui si les diferències estan relacionades amb variacions culturals o un trastorn de comunicació.

La pèrdua de llenguatge o habilitats socials a qualsevol edat hauria de considerar-se motiu suficient per fer un cribratge.

Els metges ORL també tenen un rol rellevant en la detecció de l'autisme, ja que, moltes vegades, quan es percep alguna dificultat del desenvolupament del llenguatge i la comunicació en un infant, es creu que pot ser degut a un problema d'audició. Quan els ORL, audioprotetistes o logopedes fan proves d'audició poden trobar signes que facin sospitar TEA. Si detecten aquests senyals, han de fer les derivacions i actuacions pertinents i necessàries perquè l'infant rebi una exploració adequada per confirmar si es tracta d'autisme.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants que facin estudis per a la creació d’instruments de cribratge del TEA en català i castellà.