Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
2. Trastorns del processament auditiu central
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del processament auditiu central, i ha de mantenir una formació actualitzada per garantir una intervenció basada en l’evidència científica i ajustada a les necessitats individuals.
El CLC impulsa la recerca per establir criteris diagnòstics estandarditzats i conèixer la prevalença local, així com per desenvolupar instruments d’avaluació i eines adaptades als contextos lingüístics i culturals catalans i castellans.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per atendre la complexitat del trastorn, promovent la coordinació entre logopedes, metges otorrinolaringòlegs, neuròlegs, psicòlegs i educadors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades.
Orientacions per a després de l'alta
Després de l’alta en el tractament del TPAC, és essencial establir un seguiment i proporcionar recursos que permetin al pacient mantenir els progressos assolits i aplicar les estratègies apreses en el seu dia a dia. Per aquest motiu, es recomanen les mesures següents:
- Seguiment estructurat: es proposa realitzar revisions periòdiques per valorar el manteniment dels beneficis obtinguts, ajustar estratègies compensatòries i detectar possibles dificultats recurrents que puguin requerir una nova intervenció, com indiquen Heien et al. i Macaskill et al.
- Materials específics per a l’autoentrenament: es poden proporcionar recursos adaptats a cada pacient per fomentar l’entrenament continu, com ara exercicis de reforç auditiu, programari específic per a la discriminació auditiva i la memòria auditiva, i materials visuals de suport per millorar la comprensió i la gestió comunicativa, com indiquen Fey et al.
- Fomentar la comunicació amb l’entorn educatiu i social: en el cas d’infants, seguint els treballs de Wayne el 2013, es recomana mantenir una col·laboració activa amb els docents i altres professionals educatius per assegurar que l’infant pugui implementar estratègies compensatòries a l’aula i en altres contextos quotidians.
Aquestes accions contribueixen a garantir que els beneficis del tractament es mantinguin a llarg termini, i afavorir així la integració del pacient en la vida quotidiana i millorant-ne l’autonomia comunicativa i auditiva.