Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

1. Hipoacúsia perifèrica

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de l’audició, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços tecnològics i terapèutics.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en la hipoacúsia, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència científica per a la pèrdua auditiva, amb la participació de la família i evitant pràctiques amb escassa validesa.

Sígnes clínics

Per estandarditzar la forma en què s’informa de la gravetat de la pèrdua auditiva, l’OMS ha adoptat un sistema de classificació basat en mesures audiomètriques. La pèrdua auditiva es classifica com a lleu, moderada, moderadament severa, greu, profunda o completa; i també s’hi ha afegit la pèrdua auditiva unilateral.
Tenint en compte el grau d’afectació, l’OMS fa la següent classificació de les pèrdues auditives, hipoacúsies o sordeses en funció dels resultats de l’audiometria tonal:

Grau	Pèrdua Auditiva	Llindar auditiu en la millor oïda, en dB	Audició en ambient tranquil	Audició en ambient sorollós
	Audició normalitzada	< 20 dB
I	Lleu	20-34 dB	No té problemes per sentir el que es diu	Pot tenir dificultats reals per seguir o participar en una conversa
II	Moderada	35-49 dB	Pot tenir dificultat per sentir una veu normal	Té dificultat per escoltar i participar en les converses
III	Moderadamente severa	50-64 dB	Pot sentir-hi si es parla fort	Té grans dificultats per escoltar i participar en les converses
IV	Severa	65-79 dB	Pot sentir-hi si es parla fort directament a l'orella	Té grans dificultats per escoltar i participar en les converses
V	Profunda	80-95 dB	Té una gran dificultat auditiva	No pot sentir cap conversa
VI	Sordesa total	> 95 dB	No hi sent	No hi sent
	Unilateral	< 20 dB en la millor oïda, 35 dB o més de pèrdua en la pitjor oïda	No té problemes si no és que el so està a prop de l'orella per la qual hi sent menys	Pot tenir dificultats reals per seguir o participar en una conversa

A més, cal tenir present que la pèrdua auditiva sol anar en augment amb el temps.

El 65 % de la discapacitat causada per la pèrdua auditiva s’atribueix als nivells III o superiors. Independentment de la gravetat de la pèrdua auditiva o del perfil audiològic però, l’afectació de la pèrdua auditiva depèn en gran manera del temps transcorregut entre l’afectació, la detecció i les intervencions clíniques o rehabilitadores que s’adopten, i de fins a quin punt l’entorn respon a les necessitats de les persones amb pèrdua auditiva.

Cal tenir present que la hipoacúsia que es presenta en el naixement o en els primers anys de vida tindrà una influència decisiva en l’adquisició de la parla i del llenguatge. En aquests casos parlem de sordesa prelocutiva i suposa una afectació molt severa en la relació amb l’entorn i compromet molts aspectes de la qualitat de vida.

La CIF (per les sigles en anglès d’ICF, International Classification of Functioning, Disability and Health) va ser desenvolupada per l’OMS (2001) amb l’objectiu d’oferir una perspectiva biopsicosocial de la salut. Proporciona un marc per abordar la discapacitat i el funcionament d’una persona en el seu context i en la seva vida quotidiana. En aquest sentit, la hipoacúsia perifèrica implica funcions mentals com ara la percepció auditiva i la comprensió i expressió del llenguatge (b1560, b1670 i b1671), a més de funcions sensorials com l’auditiva, de la veu i relacionades amb la fluïdesa i el ritme de parla (b230, b310 i b330).