Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

1. Hipoacúsia perifèrica

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de l’audició, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços tecnològics i terapèutics.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en la hipoacúsia, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència científica per a la pèrdua auditiva, amb la participació de la família i evitant pràctiques amb escassa validesa.

Gradació de severitat, conseqüències i suports

S’ha optat per presentar de forma diferenciada els tres grans grups poblacionals sobre els quals tracta aquest document: infants (< 18 anys), adults i gent gran (> 64 anys). 

Grau 0: limitació mínima per a l’audició 

Alteracions articulatòries lleus que no limiten la intel·ligibilitat. Sense limitació amb ajuda protètica i si l’interlocutor té en compte el seu problema. 

Infants amb pèrdua auditiva lleu 

Suposa una limitació mínima per a la recepció-articulació. En el cas dels infants menors de sis anys, és recomanable fer una avaluació logopèdica i un seguiment de l’evolució lingüística de l’infant, ja que, si bé la pèrdua auditiva no és important en aquest moment, si les circumstàncies evolutives durant aquesta etapa no són favorables o si la pèrdua és progressiva pot repercutir negativament en l’adquisició de la parla. 

Adults amb pèrdua auditiva moderada 

Suposa una limitació mínima per a la recepció-articulació. El pacient és capaç d'expressar-se amb claredat i de comprendre els missatges en la majoria de les situacions normals de comunicació diària amb llenguatge oral. La parla pot presentar alteracions lleus en l'articulació o la prosòdia, però no s’arriben a determinar limitacions rellevants en la intel·ligibilitat. En el cas que faci servir pròtesis auditives, el pacient aprofita aquesta ajuda i pot mantenir una conversa amb coneguts i estranys. 

Gent gran amb pèrdua auditiva lleu 

Suposa certes limitacions per a la recepció-articulació. El pacient pot presentar limitacions en la recepció de la llengua oral, especialment quan es troba en entorns sorollosos. Aquesta limitació pot veure’s agreujada si presenta altres afectacions, especialment deteriorament cognitiu lleu. Pel que fa a la parla, l’afectació és inapreciable. 

Grau I: limitació moderada per a l’audició 

Alteracions en l'articulació i prosòdia sense repercussió rellevant en la intel·ligibilitat. Precisa estratègies específiques (llenguatge, inferència, etc.) i la col·laboració de l’interlocutor. Amb esforç, pot parlar sobre temes coneguts amb coneguts i estranys. 

Infants amb pèrdua auditiva moderada 

Suposa una limitació mínima per a la recepció-articulació. En la mesura que el pacient va adquirint llenguatge, pot ser capaç d'expressar-se amb claredat i comprendre els missatges en la majoria de les situacions normals de comunicació diària amb llenguatge oral. La parla pot presentar alteracions lleus, però no solen arribar a determinar limitacions rellevants en la intel·ligibilitat. Amb l’ús de les pròtesis auditives podrà mantenir una conversa amb coneguts i estranys. Cal fer seguiment logopèdic. 

Adults amb pèrdua auditiva moderadament severa 

Suposa una limitació moderada per a la recepció-articulació. El pacient és capaç d'expressar-se amb claredat i comprendre els missatges en moltes de les situacions habituals de la comunicació diària mitjançant el llenguatge oral. La parla pot presentar alteracions en l'articulació i en la prosòdia, però no arriben a determinar limitacions rellevants en la intel·ligibilitat. El pacient ho complementa amb lectura labial i altres estratègies, de tal manera que és capaç de mantenir amb esforç una conversa amb coneguts i estranys sobre temes coneguts sempre que el parlant tingui en compte el seu dèficit auditiu i que el pacient faci ús de pròtesis auditives convencionals. 

Gent gran amb pèrdua auditiva moderada 

Suposa una limitació moderada per a la recepció-articulació. El pacient pot presentar alteracions lleus en l'articulació o la prosòdia de la parla, però no arriben a determinar limitacions rellevants en la intel·ligibilitat. Pel que fa a la comprensió, aquesta sol estar afectada. Pot mantenir una conversa amb coneguts i estranys, però sol tenir certes dificultats per mantenir el fil, especialment si hi intervenen diferents interlocutors. Es fa necessari l’ús d’audiòfons i la rehabilitació auditiva consegüent. La probabilitat de presentar deteriorament cognitiu és el doble que en persones de la mateixa edat sense discapacitat auditiva. 

Grau II: limitació severa per a l’audició 

Alteracions en l’articulació i prosòdia que limiten lleument la intel·ligibilitat. Pot resoldre algunes de les situacions de comunicació amb llenguatge oral o gestual. Màxim rendiment de l’implant coclear. Si escau, fa servir el llenguatge gestual per assolir una comunicació plena. 

Infants amb pèrdua auditiva moderadament severa 

Suposa una limitació moderada per a la recepció-articulació. En la mesura que el pacient va adquirint el llenguatge, probablement presentarà dificultats per expressar-se amb claredat i per comprendre els missatges en moltes de les situacions habituals de la comunicació diària amb llenguatge oral. Les persones afectades poden presentar alteracions en la parla, alteracions en l'articulació i en la prosòdia, que en comprometen la intel·ligibilitat. La lectura labial pot ser necessària. En situació escolar els aprenentatges es poden veure compromesos si no hi ha un seguiment i, molt probablement, un suport específic. La intervenció logopèdica o el seguiment logopèdic són necessaris. 

Adults amb pèrdua auditiva severa 

Suposa una limitació severa per a la recepció-articulació. El pacient és capaç d'expressar-se amb claredat i de comprendre els missatges en algunes de les situacions normals de comunicació diària amb llenguatge oral o amb l’ajuda del gest. Les persones afectades poden presentar alteracions en l'articulació i en la prosòdia que dificulten lleument la intel·ligibilitat.

Si és portador d’audiòfons o d’implant coclear, aquests li permeten mantenir una conversa amb persones conegudes en ambient adequat sempre que es tingui en compte la seva limitació. Si el seu llenguatge és gestual, es pot comunicar plenament en l'entorn lingüístic que li és afí, però troba dificultats rellevants per comunicar-se en mitjans exclusius de llenguatge oral. 

Gent gran amb pèrdua auditiva moderadament severa 

Suposa una limitació severa per a la recepció-articulació. El pacient sol presentar dificultats per expressar-se amb claredat i per comprendre els missatges orals en moltes de les situacions habituals de la comunicació diària. La lectura labiofacial com a complement pot ser una ajuda, però cal preveure dificultats visuals degudes a la presbícia. La probabilitat de presentar deteriorament cognitiu és el triple que en persones de la mateixa edat sense discapacitat auditiva. 

Grau III: limitació greu per a l’audició 

Alteracions en la prosòdia o articulació que limiten clarament la intel·ligibilitat en mitjans desfavorables. Pot resoldre poques situacions amb llenguatge oral o gestual. Rendiment limitat de l’implant coclear, fins i tot amb lectura labial. Utilització del llenguatge gestual per a una comunicació limitada al seu entorn lingüístic. 

Infants amb pèrdua auditiva severa 

Suposa una limitació severa per a la recepció-articulació. En situacions normals de comunicació el pacient pot presentar serioses dificultats per expressar-se amb claredat i comprendre els missatges formulats en llenguatge oral. La parla presenta alteracions en l'articulació i en la prosòdia que dificulten notablement la intel·ligibilitat. 

Podrà mantenir una conversa amb l’ajut de pròtesis auditives convenientment adaptades i de rehabilitació logopèdica. Si el pacient utilitza la llengua de signes, es pot comunicar plenament en l'entorn lingüístic que li és afí, però troba dificultats rellevants per comunicar-se en mitjans exclusius de llenguatge oral. 

Adults amb pèrdua auditiva profunda 

Suposa una limitació greu per a la recepció-articulació. El pacient té importants dificultats per expressar-se amb claredat i per comprendre els missatges en les situacions quotidianes de comunicació a través del llenguatge oral. La parla presenta alteracions en l'articulació i en la prosòdia que dificulten de forma rellevant la intel·ligibilitat en circumstàncies desfavorables. Si és portador d’audiòfons o d’implant coclear pot mantenir una conversa amb persones conegudes en un ambient adequat, amb el suport de la lectura labial, sobre temes coneguts i sempre que es tingui en compte la seva limitació. Si utilitza la llengua de signes, pot comunicar-se plenament en l'entorn lingüístic que li és afí, però troba dificultats greus per comunicar-se en mitjans exclusius de llenguatge oral. 

Gent gran amb pèrdua auditiva severa 

Suposa una limitació greu per a la recepció-articulació. El pacient sol presentar moltes dificultats per expressar-se amb claredat i per comprendre els missatges orals en moltes de les situacions habituals de la comunicació diària. La parla presenta alteracions en l’articulació i en la prosòdia que dificulten fortament la intel·ligibilitat. 

Si és portador d’audiòfons o d’implant coclear, aquests li permeten mantenir una conversa amb persones conegudes en un ambient adequat sempre que es tingui en compte la seva limitació. La probabilitat de presentar deteriorament cognitiu és cinc vegades superior a la de les persones de la mateixa edat sense discapacitat auditiva. 

Grau IV: limitació total per a l’audició 

No és capaç de comprendre ni d’expressar-se amb suficient claredat en cap situació normal. Cap rendiment protètic. No utilitza la lectura labial ni altres estratègies. Utilització del llenguatge gestual per a una comunicació limitada a aspectes concrets estretament lligats al context i al seu entorn lingüístic. 

Infants amb pèrdua auditiva profunda 

Suposa una limitació greu per a la recepció-articulació. No és capaç d'expressar-se amb claredat ni de comprendre els missatges en cap de les situacions habituals de comunicació a través del llenguatge oral. La parla presenta alteracions en l'articulació i en la prosòdia que dificulten de forma rellevant la seva intel·ligibilitat. La rehabilitació logopèdica és imprescindible. 

L’ús d’audiòfons o d’implants és imprescindible. Pot mantenir una conversa amb persones conegudes en ambient adequat, amb el suport de la lectura labial, sobre temes coneguts i sempre que es tingui en compte la seva limitació. Si utilitza la llengua de signes, pot comunicar-se plenament en l’entorn lingüístic que li és afí, però troba dificultats greus per comunicar-se en mitjans exclusius de llenguatge oral. 

Infants amb sordesa o pèrdua auditiva total 

Suposa una limitació molt greu per a la recepció-articulació. El pacient no és capaç d’expressar-se amb claredat ni de comprendre els missatges en cap de les situacions habituals de comunicació a través del llenguatge oral. L’ús d’audiòfons o d’implants és imprescindible, així com la rehabilitació logopèdica. Si el pacient utilitza exclusivament la llengua de signes, pot comunicar-se plenament en l’entorn lingüístic que li és afí, però troba dificultats greus per comunicar-se en mitjans exclusius de llenguatge oral. 

Adults amb sordesa o pèrdua auditiva total 

Suposa una limitació molt greu per a la recepció-articulació. El pacient no és capaç d’expressar-se amb claredat ni de comprendre els missatges en cap de les situacions habituals de comunicació a través del llenguatge oral. L’ús d’audiòfons o d’implants és imprescindible. Si el pacient utilitza exclusivament la llengua de signes, pot comunicar-se plenament en l’entorn lingüístic que li és afí, però troba dificultats greus per comunicar-se en mitjans exclusius de llenguatge oral.