1. Hipoacúsia perifèrica

Els logopedes són els professionals competents per a la realització dels tractaments preventius, rehabilitadors i de manteniment dels trastorns de l’audició. Aquesta atribució es desprèn de l’article 7.2f de la LOPS, que afirma que els logopedes desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns de l’audició, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina. De la mateixa manera, de l’Ordre CIN/726/2009, que estableix els requisits mínims per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de logopeda, és palès que els logopedes graduats coneixen les bases anatomicofisiològiques de l’audició, els seus trastorns i les tècniques i instruments per al diagnòstic logopèdic i les estratègies terapèutiques corresponents. Aquesta visió la comparteixen els documents de perfil professional, que declaren que la logopèdia té com a finalitat millorar les qualitats alterades de l’audició i el seu impacte en el llenguatge i la comunicació. 

Una persona graduada en logopèdia està capacitada per a la realització de la major part de les accions preventives, avaluadores i terapèutiques de les funcions auditives i del llenguatge associades a la pèrdua auditiva. No obstant això, tal com indica el Codi deontològic del CLC, els logopedes han d’exercir la seva professió amb competència; per tant, les professionals que atenen aquesta població han d'estar adequadament formats per fer-ho. Cal que els professionals mantinguin la seva formació actualitzada i que aprofundeixin els coneixements i les habilitats en aspectes tan canviants com són la programació de pròtesis i implants o l’entrenament auditiu per a la comunicació dels seus usuaris. Una formació en llengua de signes, lectura labial o en altres sistemes de comunicació augmentativa o alternativa pot ser un complement que optimitzi la seva eficàcia en la intervenció logopèdica amb població que pateix pèrdua auditiva.