1. Hipoacúsia perifèrica

El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a tenir els següents elements d’equipament a la seva disposició a l’hora d’intervenir en pacients amb hipoacúsia perifèrica: a més dels equipaments habituals en un servei de logopèdia infantil o d’adults, cal disposar d’aparells d’amplificació, emmascarament, separació de canals d’àudio i materials de treball lingüístic i cognitiu. 

És important valorar l’efecte negatiu que pot tenir l’ús de material amb aspecte infantil en adults amb hipoacúsia. En aquests casos, és recomanable utilitzar materials neutres, relacionats amb la cultura de l’entorn i de l’individu, per evitar qualsevol forma d’infantilització. De la mateixa manera, és fonamental que els logopedes reflexionin sobre la manera en què es relacionen amb aquests pacients, han d’evitar estereotips culturals inadequats i, sobretot, allunyant-se de l’edatisme. Aquest biaix pot minimitzar les capacitats de la persona gran, limitar-ne l’autonomia i afectar-ne la motivació i l’autoestima. Un enfocament respectuós i adaptat a la dignitat i a l’experiència vital de cada pacient és clau per a una intervenció logopèdica efectiva i ètica.

És fonamental que els logopedes apliquin rigoroses mesures d’higiene per garantir la seguretat tant dels pacients com d’ells mateixos. Aquestes mesures inclouen la desinfecció regular del material i superfícies de treball, el rentat de mans abans i després de cada sessió, l’ús d’utillatge d’un sol ús quan sigui possible, i la ventilació adequada dels espais. A més, en casos que ho requereixin, com en situacions de risc de contagis, és important utilitzar mascareta i guants, i seguir els protocols establerts per les autoritats sanitàries. Aquestes pràctiques són essencials per prevenir infeccions i crear un entorn terapèutic segur i de confiança.