Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Equipament
El lloc s’ha d’adaptar en funció del grau d’afectació física, el grau d’afectació de la parla, les característiques de l’entorn (barreres arquitectòniques, accés als recursos, suport...) i el moment evolutiu de la malaltia i de la intervenció.
La intervenció es pot realitzar en context hospitalari, ambulatori o domiciliari, així com en comunitats com ara associacions o centres especialitzats en SAAC (amb els pacients amb perfil de disàrtria neurodegeneratiu avançat o pacient amb mala evolució/grau IV).
Els pacients i usuaris poden beneficiar-se d’un entorn de tractament naturalista que incorpora una varietat de socis de comunicació per facilitar la generalització i el desenvolupament de les habilitats.
Considerem que es necessitaran equipaments més específics en el grau IV en què es pugui necessitar un amplificador de veu o SAAC.
És important valorar l’efecte negatiu que pot tenir l’ús de material amb aspecte infantil en adults amb disàrtria. En aquests casos, és recomanable utilitzar materials neutres, relacionats amb la cultura de l’entorn i de l’individu, per evitar qualsevol forma d’infantilització.
És fonamental que els logopedes apliquin rigoroses mesures d’higiene per garantir la seguretat tant dels pacients com d’ells mateixos. Aquestes mesures inclouen la desinfecció regular del material i superfícies de treball, el rentat de mans abans i després de cada sessió, l’ús d’utillatge d’un sol ús quan sigui possible, i la ventilació adequada dels espais. A més, en casos que ho requereixin, com en situacions de risc de contagis, és important utilitzar mascareta i guants, i seguir els protocols establerts per les autoritats sanitàries. Aquestes pràctiques són essencials per prevenir infeccions i crear un entorn terapèutic segur i de confiança.