Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
2. Trastorns del processament auditiu central
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del processament auditiu central, i ha de mantenir una formació actualitzada per garantir una intervenció basada en l’evidència científica i ajustada a les necessitats individuals.
El CLC impulsa la recerca per establir criteris diagnòstics estandarditzats i conèixer la prevalença local, així com per desenvolupar instruments d’avaluació i eines adaptades als contextos lingüístics i culturals catalans i castellans.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per atendre la complexitat del trastorn, promovent la coordinació entre logopedes, metges otorrinolaringòlegs, neuròlegs, psicòlegs i educadors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades.
Requisits d'alta
L'alta en el tractament del TPAC es determina a partir d'una valoració global de la millora del pacient i la seva capacitat per gestionar les dificultats en la vida quotidiana. Els criteris per a l'alta són:
- Reavaluació objectiva: es duu a terme una nova avaluació emprant les mateixes proves i escales utilitzades en la valoració inicial per valorar els progressos en les funcions auditives i comunicatives.
- Millora significativa en la funcionalitat: es considera l'alta quan el pacient ha aconseguit una reducció significativa en la severitat del TPAC i/o és capaç d'aplicar estratègies compensatòries de manera autònoma en diferents contextos quotidians.
- Màxim nivell de millora esperable: es pot considerar l’alta si s’ha assolit el màxim nivell de funcionalitat possible segons les capacitats del pacient i el seu entorn.
- Absència d'afectació significativa en la participació: si les dificultats de processament auditiu ja no interfereixen en la participació del pacient en activitats quotidianes, socials o educatives.
Atesa la manca actual d’instruments validats en llengua catalana i castellana per mesurar l’impacte subjectiu del TPAC en la vida diària, es recomana complementar la valoració amb entrevistes estructurades amb el pacient i el seu entorn per obtenir informació sobre la seva percepció de millora i autonomia comunicativa.
A més, es recomana establir un protocol de seguiment periòdic després de l’alta per valorar l’estabilització dels progressos i detectar possibles dificultats recurrents a llarg termini. Aquest seguiment pot incloure revisions anuals, o segons les necessitats del pacient, per garantir la generalització i el manteniment de les habilitats adquirides.