Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
15. Trastorns aerodigestius
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de les vies aerodigestives, concretament en les alteracions de la veu, la deglució i la respiració, i ha de mantenir una formació específica i actualitzada en aquest àmbit.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns aerodigestius, promou la creació i validació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència en el tractament dels trastorns aerodigestius, fomentar la col·laboració entre professionals i la participació activa de la persona i el seu entorn. Aconsella evitar pràctiques clíniques no fonamentades científicament.
Objectius
Els objectius generals de la rehabilitació dels trastorns aerodigestius són maximitzar les habilitats, l’activitat, la participació del llenguatge i la comunicació de les persones:
- Habilitats: millorar, compensar o equilibrar les funcions i estructures del SE.
- Activitat: minimitzar els trastorns aerodigestius incloent-hi les estratègies compensatòries apreses.
- Participació: permetre la participació segons les circumstàncies de cada individu i preferències. Desenvolupar habilitats i confiança social, promoure la independència i presa de decisions. Reduir l'aïllament i augmentar la integració social.
- Benestar: maximitzar la sensació de benestar i la qualitat de vida de les persones. Desenvolupar estratègies d’afrontament.
A continuació, presentem l’objectiu general del tractament concret de les diverses alteracions en què intervenen els logopedes.
Síndrome de l’apnea obstructiva del son
L'objectiu del tractament és la disminució de les apnees o hipopnees que presenta el pacient. Cal tenir en compte que l’objectiu final és millorar la qualitat de vida general del pacient i evitar els efectes secundaris que pot tenir la interrupció del son o les diferents alteracions en el creixement orofacial del pacient i la seva repercussió en les funcions orals.
Tos crònica
L'objectiu del tractament és ajudar l'individu a controlar la tos mitjançant la identificació de desencadenants, l'ús d'estratègies per suprimir la tos, la reducció de la irritació de la laringe i l'ús de conductes saludables d'higiene vocal. Els serveis de logopèdia s'han de coordinar amb la gestió mèdica de la causa subjacent per implementar els seus serveis després de descartar o abordar altres factors que hi contribueixen.
Moviment paradoxal dels plecs vocals
L'objectiu del tractament és establir una abducció constant dels plecs vocals durant el cicle respiratori per mantenir una via aèria patent. Això redueix l'ansietat i afirma que la respiració és constantment assolible, fins i tot, en presència de desencadenants ambientals o relacionats amb l'activitat.
Malaltia per reflux faringolaringi
L’objectiu general de la intervenció logopèdica és reduir els símptomes vocals i respiratoris mitjançant tècniques directes i indirectes que millorin l’eficiència vocal, disminueixin la hiperfunció laríngia i promoguin hàbits vocals saludables, complementant el tractament mèdic per afavorir la recuperació de la mucosa i la qualitat vocal.
Malaltia pulmonar obstructiva crònica
Els objectius de la intervenció logopèdica en la disfàgia associada a la MPOC són els propis de la logopèdia en els trastorns de la deglució atenent, com sempre, l’estat general i les necessitats del pacient.