15. Trastorns aerodigestius

Síndrome de l’apnea obstructiva del son 
La literatura científica subratlla la importància d’intervencions preventives per a la SAOS orientades tant a la població general com a col·lectius específics, especialment en edats primerenques.

En la població infantil, és fonamental implementar programes de sensibilització dirigits a pares, pediatres i especialistes en otorrinolaringologia per facilitar-ne la detecció precoç, la derivació efectiva i la prevenció mitjançant educació sanitària. Propostes com són la creació de grups educatius estructurats per franges d’edat que treballin hàbits saludables i higiene nasal han demostrat efectivitat en la prevenció de la roncopatia i la instauració de rutines saludables. Aquestes intervencions poden incloure sessions grupals presencials, vídeos asincrònics i revisions periòdiques per garantir l’adhesió familiar.

En adults, es proposa la creació de grups multidisciplinaris de prevenció, formats per professionals com ara logopedes, dietistes-nutricionistes i fisioterapeutes, per dur a terme accions formatives amb pacients amb risc abans de l’inici del tractament amb CPAP, sigui presencialment o en línia.

Tos crònica
Les actuacions preventives en la tos crònica se centren en actuacions ambientals com ara evitar l’exposició al fum ambiental, la presència de floridura a la llar i la convivència amb mascotes o en factors personals com l’índex de massa corporal elevat i la història familiar de tos crònica.

Moviment paradoxal dels plecs vocals
Les actuacions preventives més efectives en el MPPV combinen la detecció precoç i l’educació del pacient per reduir la recurrència i millorar la qualitat de vida.

Els enfocaments preventius més efectius inclouen l'entrenament respiratori i les tècniques de relaxació. A més, la identificació dels factors desencadenants —com l’estrès, l’exercici intens o l’exposició a irritants ambientals— és clau per educar els pacients en estratègies d’evitació o afrontament adequades. D’altra banda, la detecció precoç per part de professionals de l’educació, com docents o entrenadors, pot contribuir a una derivació ràpida.

Malaltia per reflux faringolaringi
Les actuacions preventives en el RFL tenen com a objectiu evitar la progressió de la simptomatologia, reduir el risc de recurrència i preservar la funció vocal i respiratòria del pacient. En aquest context, la intervenció logopèdica s’integra dins d’un model interdisciplinari de prevenció secundària i terciària, centrant-se en la modificació de conductes fonatòries i els hàbits quotidians que poden perpetuar o agreujar la irritació laríngia. L’educació vocal, la higiene vocal i la gestió de la càrrega vocal són eixos fonamentals d’aquestes actuacions. Són molt efectives les pautes d’higiene que inclouen l’ajust d’estils de vida i hàbits alimentaris, com ara evitar menjars irritants, deixar de fumar, perdre pes, no menjar abans de dormir i dormir amb el cap elevat, que contribueixen a la reducció dels episodis de reflux.

Malaltia pulmonar obstructiva crònica
La MPOC és una afecció que es pot prevenir i tractar, amb una càrrega important en l’àmbit clínic i socioeconòmic. Les estratègies preventives, tant primàries com secundàries, són fonamentals per reduir-ne la incidència, la progressió i les exacerbacions. El cessament del tabaquisme continua essent la intervenció més eficaç en prevenció primària, atès que el tabac és el principal factor de risc modificable. A més, la prevenció secundària es basa en la detecció precoç mitjançant espirometria, especialment en poblacions de risc.

En l'àmbit de la prevenció de les exacerbacions, la rehabilitació respiratòria i el suport nutricional poden ser intervencions eficaces per disminuir hospitalitzacions i millorar la qualitat de vida.

El CLC orienta els professionals clínics, investigadors i estudiants a dur a terme estudis d’intervencions preventives en els trastorns aerodigestius.