Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
15. Trastorns aerodigestius
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de les vies aerodigestives, concretament en les alteracions de la veu, la deglució i la respiració, i ha de mantenir una formació específica i actualitzada en aquest àmbit.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns aerodigestius, promou la creació i validació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència en el tractament dels trastorns aerodigestius, fomentar la col·laboració entre professionals i la participació activa de la persona i el seu entorn. Aconsella evitar pràctiques clíniques no fonamentades científicament.
Intervencions en l'entorn
Les alteracions aerodigestives com la SAOS, la tos crònica, el MPPV, el RFL i la MPOC comparteixen una etiologia multifactorial que sovint inclou interaccions entre els sistemes respiratori i digestiu. En aquest context, la intervenció logopèdica no només se centra en tècniques directes sobre la funció vocal, respiratòria o deglutòria, sinó també en la modificació d’aspectes ambientals que poden contribuir significativament a la simptomatologia del pacient.
Diverses recerques han posat de manifest que l’entorn físic i psicosocial té un impacte directe en la severitat i freqüència dels símptomes aerodigestius. Per exemple, la qualitat de l’aire interior (presència d’al·lèrgens, pol·lució, humitat) s’ha associat a l’agreujament de símptomes respiratoris i deglutoris, especialment en pacients amb RFL o MPOC. Modificacions com una ventilació adequada, l’ús de purificadors d’aire o la reducció d’irritants inhalats poden contribuir a una disminució de l’activació del reflex tussigen i de la irritació de la mucosa laríngia.
L’entorn acústic també hi té un paper clau. Espais amb excés de soroll ambiental poden provocar un ús vocal més forçat, amb la consegüent exacerbació de trastorns com el moviment paradoxal dels plecs vocals o la tos crònica. En aquest sentit, la intervenció logopèdica pot incloure recomanacions d’adaptació de l’entorn laboral o domèstic per tal de minimitzar la càrrega vocal i facilitar una comunicació més eficient.
A més, factors psicosocials com l’estrès ambiental i el ritme de vida accelerat poden augmentar els símptomes d’aquestes alteracions. Intervencions orientades a la higiene del son, la reducció del soroll nocturn i la regulació dels horaris poden tenir efectes beneficiosos en malalties com la SAOS o el RFL. El logopeda pot treballar interdisciplinàriament amb altres professionals per implementar estratègies d’higiene ambiental i conductual adaptades a les necessitats del pacient.
El CLC orienta els professionals clínics, investigadors i estudiants a dur a terme estudis sobre la intervenció en l’entorn dels trastorns aerodigestius.