16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics

Els logopedes són els professionals competents per a la realització dels tractaments preventius, diagnòstic clínic, rehabilitadors i de manteniment en certs trastorns de l'alimentació, com el TAP i la deglució. Així mateix, l’Ordre CIN/726/2009, que estableix els requisits mínims per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de logopeda, deixa palès que el logopeda graduat coneix les bases anatomicofisiològiques de la deglució, els seus trastorns i les tècniques i instruments per al seu diagnòstic logopèdic i les estratègies terapèutiques. Aquesta visió la comparteixen els documents de perfil professional, que declaren que la logopèdia té com a finalitat millorar les qualitats alterades de la deglució. El logopeda també és l’especialista en comunicació i llenguatge. Els infants amb selectivitat alimentària desconeixen una àmplia gamma d'aliments i tampoc saben expressar quines característiques o propietats els resulten desagradables o els provoquen por. Aquesta atribució es desprèn de l’article 7.2f de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), que afirma que els logopedes desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns de la comunicació, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina.

Tal com indica el Codi deontològic professional, els logopedes han d'exercir la seva professió amb competència, per tant, els professionals que atenen aquesta població han d'estar adequadament formats per fer-ho. L'abordatge de trastorns alimentaris que impliquen rebuig d'aliments o comportaments altament selectius requereix una intervenció d'alta especialització per part del logopeda. Aquesta intervenció requereix competències que, si bé es fonamenten en la formació del grau, és aconsellable que siguin ampliades mitjançant formació específica i continuada. Aquesta especialització abasta múltiples dimensions: el coneixement detallat de la funció alimentària, incloent-hi l'anatomia i fisiologia implicades en la deglució i el funcionament de les vies aèries superiors i inferiors; la comprensió del desenvolupament progressiu de les habilitats alimentàries, i la familiaritat amb diferents poblacions i contextos clínics, com la prematuritat, els trastorns neurològics, les cardiopaties, les malalties respiratòries, les condicions de l'espectre autista, les alteracions gastrointestinals o les dificultats en el processament sensorial. A més, és recomanable el domini de mètodes alternatius d'alimentació i un enfocament que contempli tant els factors del desenvolupament com les dimensions culturals, emocionals i socials que incideixen en la conducta alimentària de l’infant.

Sempre que sigui possible, el logopeda ha d'aplicar tècniques i tractaments basats en l'evidència científica amb eficàcia per al trastorn específic del pacient i ha de ser responsable d'actualitzar els seus coneixements i les seves fonts d'informació. Així mateix, ha de ser competent per discriminar els casos que responen a un perfil de trastorn per evitació o restricció de la ingesta d'aliments (TERIA), reconeixent els límits de la seva actuació professional i promovent, quan sigui necessari, un abordatge interdisciplinari coordinat amb professionals dels àmbits de psicologia, nutrició i medicina.