10. Disglòssia

Mitjançant l'examen del mecanisme oral s’avaluen les estructures i la funcionalitat dels mecanismes de la parla per identificar si el sistema és adequat per a la producció de la parla. 

Algunes de les proves que els logopedes han de fer servir per valorar les estructures orals es pot considerar que envaeixen el cos del pacient. Cal recordar que aquestes proves s’han de realitzar en centres sanitaris que puguin respondre davant de qualsevol eventualitat que suposi un risc per al pacient.

Aquest examen normalment inclou l'avaluació de: 

• Oclusió dental i desviacions dentals específiques.
• Estructura de paladar dur i tou (fissures, fístules i úvula bífida).
• Funció (força i rang de moviment) dels llavis, mandíbula, llengua i vel. Per a més informació, consulteu el document «Disfuncions orofacials».

L'avaluació dels errors articulatoris i les alteracions del timbre en diferents contextos: parla espontània, repetició de síl·labes, paraules o frases, vocal sostinguda i sèries automàtiques. S’han de descriure els errors articulatoris definint:

• Tipus d’error (omissió, distorsió o substitució).
• El fonema alterat.
• Les posicions del fonema en les quals es presenten els errors.
• Les desviacions del punt i el mode d’articulació.
• El control dels errors en repetició.
• L’existència o absència d’autocorrecció.
• La influència del ritme conversacional en el control dels errors.

Per a l’avaluació de la producció fonètica no es coneixen proves estandarditzades en llengua catalana o castellana específiques per a les disglòssies. El CLC entén, però, que les proves habituals que es fan servir en l’avaluació dels trastorns dels sons de la parla poden ser enteses com a proves de referència en les disglòssies.

En català o castellà existeixen les proves següents:

• A-RE-PA «Anàlisis del retard de la parla» i A-RE-HA «Análisis del retraso del habla»: es pot aplicar en infants de 3 a 6 anys; inclou una prova de cribratge, un qüestionari per a la realització de les avaluacions complementàries i el perfil fonològic per a l’anàlisi de les habilitats articulatòries.
• Test d’Avaluació del Desenvolupament Fonològic de Laura Bosch publicat per l’Institut de Ciències de l’Educació, en castellà Desarrollo fonológico infantil: una prueba para su evaluación. Es pot aplicar a infants de 3 a 7 anys a partir de l’exploració i anàlisi de tots els fonemes, grups consonàntics i vocàlics per a catalanoparlants mitjançant 11 làmines per fer una comparació amb l’edat cronològica.
• Registro fonológico inducido, de l’editorial Cepe. Es pot aplicar a infants d’entre 3 i 7 anys i aporta material per a l’avaluació fonològica, en expressió induïda i en repetició.
• Prueba de Evaluación Fonética - Fonológica (PEFF). Es pot aplicar a infants a partir dels 2 anys i mig fins als 6-7 anys, valora la producció i l’ús funcional dels elements segmentals i suprasegmentals de la parla hispana.
• Com a screening existeix la prova PLON-R, Prueba de Lenguaje Oral Navarra - Revisada, de l’editorial TEA Ediciones. Es pot aplicar a infants de 3 a 6 anys i es basa en els mateixos principis i fonaments teòrics que el PLON original. Permet la detecció dels alumnes de risc quant a desenvolupament del llenguatge.

En alguns països es proposen mètodes quantitatius de valoració de l’alteració fonètica. Es proposa fer servir el percentatge de consonants correctes per determinar la gravetat en un continu de lleu a greu. Per determinar aquest percentatge, cal recollir i transcriure fonèticament una mostra de parla i calcular el percentatge d’emissions consonàntiques correctes sobre el total.

La intel·ligibilitat és un judici perceptiu que es basa en la quantitat de discurs espontani del parlant que l'oient entén. La intel·ligibilitat pot variar al llarg d'un continu que va d‘intel·ligible (el missatge s'entén completament)  a inintel·ligible (el missatge no s'entén). La intel·ligibilitat s'utilitza amb freqüència a l'hora de jutjar la gravetat del problema de parla i es pot utilitzar per determinar la necessitat d'intervenció.

La intel·ligibilitat pot variar en funció de diversos factors, com són:

• El nombre, el tipus i la freqüència dels errors de la parla.
• La velocitat, la inflexió, els patrons d’accent, les pauses, la qualitat de la veu, la sonoritat i la fluïdesa de l'orador.
• Factors semàntics i sintàctics.
• Complexitat de la pronunciació.
• La familiaritat de l'oient amb el patró de parla de l'orador.
• Entorn de comunicació.
• Senyals de comunicació no verbals.

En el moment de publicació d’aquest document, no es disposen de proves estandarditzades en les nostres llengües que siguin emprades normalment en els entorns clínics. En llengua anglesa es disposa d’escales de valoració basades en judicis perceptius i també s'han proposat diverses mesures quantitatives, com ara el càlcul del percentatge de paraules enteses en el discurs conversacional.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació d’instruments d’avaluació en català i castellà dels trastorns orgànics dels sons de la parla.