Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
19. Veu i comunicació en persones transgènere
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la veu i la comunicació, i també per a l’acompanyament en el procés de canvi vocal i comunicatiu de les persones transgènere, amb formació especialitzada que inclou aspectes anatòmics, funcionals i psicològics per garantir-ne la qualitat vocal i la integració social.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença de la demanda d’intervenció en veu i comunicació de les persones transgènere, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la qualitat de vida i la inclusió social d’aquest col·lectiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, promou la coordinació de logopedes amb metges endocrinòlegs, cirurgians, otorrinolaringòlegs, psicòlegs, infermers i altres professionals, dins d’un equip especialitzat en gènere i des d’una perspectiva biopsicosocial, i promou la creació d’entorns sanitaris transafirmatius que respectin la identitat i la dignitat de les persones transgènere.
Rol del logopeda
Els logopedes són els professionals competents per a la realització dels tractaments preventius, rehabilitadors i de manteniment dels trastorns de la veu i la comunicació. Aquesta atribució es desprèn de l’article 7.2f de la LOPS, que afirma que els logopedes desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns de la fonació, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina. De la mateixa manera, de l’Ordre CIN/726/2009 que estableix els requisits mínims per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de logopeda, és palès que els logopedes graduats coneixen les bases anatomicofisiològiques de la fonació, els seus trastorns i les tècniques i instruments per al seu diagnòstic logopèdic i les estratègies terapèutiques. Aquesta visió la comparteixen els documents de perfil professional, que declaren que la logopèdia té com a finalitat millorar les qualitats alterades de la veu o la instauració d’una veu substitutòria o d’altres sistemes alternatius de comunicació.
Els logopedes tenen un paper clau en l'atenció a la salut de les persones transgènere. Les persones trans no tenen un trastorn de la veu, però poden buscar ajuda per explorar o fer canvis en la seva veu i comunicació congruents amb el seu sentit de si mateix. Una persona graduada en logopèdia està capacitada per realitzar la major part dels programes de prevenció, d’educació i de manteniment de la veu i dels tractaments rehabilitadors. Entenem que els logopedes que intervenen en alteracions de la veu presenten una bona salut vocal i auditiva i han desenvolupat un mínim de consciència. Certes intervencions demanen una expertesa que la formació de grau no aporta, com l’adaptació vocal de la persona transgènere. En aquests casos, el CLC valora positivament que els logopedes que intervenen en aquest àmbit professional complementin la seva formació de manera més especialitzada. Els logopedes també s’han de formar adequadament en una sèrie d'enfocaments psicològics per donar suport a aquest procés de canvi de veu, la confiança i la transferència d'habilitats en situacions socials.