Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Gradació de severitat, conseqüències i suports
Grau 0: limitació mínima per a la comunicació verbal
Esforç lleu per articular i mantenir una velocitat eficaç. Ocasionalment, li cal repetir perquè se l’entengui.
Grau I: limitació moderada per a la comunicació verbal
Parla feble, imprecisa i lenta. Intel·ligibilitat difícil en ambient sorollós habitual. Intel·ligibilitat bona en ambient adient.
Grau II: limitació severa per a la comunicació verbal
Parla limitada a paraules aïllades o a frases curtes amb poca intel·ligibilitat.
Grau III: limitació greu per a la comunicació verbal
El pacient emet paraules aïllades o frases curtes (dues o tres paraules) amb un escàs control de la parla i amb poca intel·ligibilitat. Només produeix amb eficàcia expressions ubicades en context.
Grau IV: limitació total per a la comunicació verbal
El pacient no pot comunicar-se en cap situació normal. No aconsegueix emissions sonores. Parla inintel·ligible.