Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Causes
La disàrtria i l’anàrtria poden ser conseqüència de múltiples i variades alteracions neurològiques del sistema nerviós central o perifèric succeïdes en el moment de néixer o adquirides al llarg de la vida. Les possibles causes que poden conduir a patir disàrtria o anàrtria són: ictus, tumors cerebrals, traumatismes cranioencefàlics, paràlisi cerebral infantil i malalties neurodegeneratives com l’esclerosi lateral amiotròfica, l’esclerosi múltiple, la malaltia de Parkinson o la malaltia de Huntington, entre d’altres.