Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
2. Trastorns del processament auditiu central
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del processament auditiu central, i ha de mantenir una formació actualitzada per garantir una intervenció basada en l’evidència científica i ajustada a les necessitats individuals.
El CLC impulsa la recerca per establir criteris diagnòstics estandarditzats i conèixer la prevalença local, així com per desenvolupar instruments d’avaluació i eines adaptades als contextos lingüístics i culturals catalans i castellans.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per atendre la complexitat del trastorn, promovent la coordinació entre logopedes, metges otorrinolaringòlegs, neuròlegs, psicòlegs i educadors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades.
Intervencions de millora i rehabilitació
L'abordatge terapèutic del trastorn del processament auditiu central requereix un enfocament multidimensional, adaptat a les característiques individuals i l’edat del pacient. És essencial definir objectius específics segons les necessitats de cada cas. Es recomana especialment:
- Entrenament auditiu específic: exercicis de discriminació auditiva, escolta dicòtica, entrenament en processament temporal (discriminació temporal, detecció de gaps o pauses breus), entrenament en memòria auditiva i seqüenciació auditiva.
- Adaptacions ambientals: reducció del soroll extern, disminució de la reverberació amb materials acústics específics, optimització de la disposició espacial i distància dels interlocutors.
- Tecnologies d'assistència auditiva: especialment els sistemes FM/DM (micròfons remots personals), que són dispositius que milloren significativament la relació senyal-soroll i estan especialment indicats per a entorns educatius o en situacions amb molt soroll o reverberació.
- Estratègies compensatòries cognitives i metacognitives: instruccions més pausades i clares, repeticions, reformulacions, ús estratègic de pauses i estratègies específiques per millorar l'atenció auditiva i la memòria de treball auditiva, tal com indiquen Heine et al.
- Intervencions comunicatives: entrenament específic en habilitats de comunicació efectiva, com ara assertivitat, habilitats lingüístiques prèvies a l'alfabetització (en infants), discriminació auditiva de fonemes i sons, i ús complementari d'ajudes visuals.
- Intervencions específiques per a població infantil: entrenament explícit en habilitats lingüístiques prèvies a l'alfabetització, entrenament en la discriminació auditiva de fonemes i sons, ús complementari d'ajudes visuals, exercicis específics de memòria auditiva i seqüenciació auditiva per facilitar el desenvolupament de la parla i l'aprenentatge.
- Intervencions comunicatives: entrenament en estratègies visuals i ús de la lectura labial per compensar les dificultats auditives en entorns sorollosos o reverberants.
- Ús del llenguatge escrit com a suport: especialment en contextos educatius o en casos de dificultats auditives importants, es recomana complementar la comunicació auditiva amb el suport escrit per afavorir una millor comprensió i retenir millor la informació.
Aquest conjunt integrat d'intervencions promou una rehabilitació adaptada, efectiva i centrada a millorar significativament la qualitat de vida i la participació social de les persones amb TPAC.
El CLC aconsella als professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca sobre la intervenció logopèdica en el TPAC.