Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
2. Trastorns del processament auditiu central
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del processament auditiu central, i ha de mantenir una formació actualitzada per garantir una intervenció basada en l’evidència científica i ajustada a les necessitats individuals.
El CLC impulsa la recerca per establir criteris diagnòstics estandarditzats i conèixer la prevalença local, així com per desenvolupar instruments d’avaluació i eines adaptades als contextos lingüístics i culturals catalans i castellans.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per atendre la complexitat del trastorn, promovent la coordinació entre logopedes, metges otorrinolaringòlegs, neuròlegs, psicòlegs i educadors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades.
Equipament
Per garantir una intervenció logopèdica efectiva en el TPAC, cal comptar amb equipament específic que complementi l’equipament utilitzat habitualment en els serveis de logopèdia infantil o d'adults. És recomanable disposar dels recursos específics següents:
- Sistemes específics d'amplificació: sistemes FM/DM (micròfons remots personals) recomanats especialment per a entorns educatius i situacions auditives complexes.
- Materials i eines específiques per a l'entrenament auditiu: programari i recursos per treballar aspectes com la discriminació auditiva, el processament temporal (detecció de gaps o pauses breus), la memòria auditiva i la seqüenciació auditiva, tal com indiquen Heine et al. i Macaskill et al.
- Materials per a estratègies compensatòries cognitives i lingüístiques: materials visuals, programari específic i eines gràfiques com diagrames, esquemes i mapes conceptuals per facilitar la comprensió, l'organització de la informació i la metacognició lingüística.
- Recursos per a suport escrit i visual: eines per fomentar la comunicació efectiva, incloent-hi materials visuals i suports escrits per facilitar l'accés a la informació auditiva en contextos complexos o sorollosos.
La disponibilitat i ús adequat d'aquests recursos específics contribueixen a optimitzar la intervenció terapèutica i milloren significativament l'eficàcia dels tractaments logopèdics del TPAC.
És important valorar l’efecte negatiu que pot tenir l’ús de material amb aspecte infantil en adults amb TPAC. En aquests casos, és recomanable utilitzar materials neutres, relacionats amb la cultura de l’entorn i de l’individu, per evitar qualsevol forma d’infantilització.
És fonamental que els logopedes apliquin mesures d’higiene rigoroses per garantir la seguretat tant dels pacients com d’ells mateixos. Aquestes mesures inclouen la desinfecció regular del material i superfícies de treball, el rentat de mans abans i després de cada sessió, l’ús d’utillatge d’un sol ús quan sigui possible, i la ventilació adequada dels espais. A més, en els casos que ho requereixin, com en situacions de risc de contagi, és important utilitzar mascareta i guants, i seguir els protocols establerts per les autoritats sanitàries. Aquestes pràctiques són essencials per prevenir infeccions i crear un entorn terapèutic segur i de confiança.