Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
3. Afàsia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Orientació interdisciplinària
L’atenció del pacient amb afàsia ha de ser necessàriament multidisciplinària. Aquesta composició de l’equip està avalada per la majoria de les guies relacionades amb la rehabilitació del Dany Cerebral Adquirit (DCA). Per exemple, les guies de pràctica clínica de la Societat Catalana de Neurologia i de la National Institute for Health and Care Excellence (NICE), des de les actualitzacions del 2018, ja apunten que l’equip de rehabilitació (RHB) de l’ictus (causa més freqüent de dany cerebral i d’afàsia adquirida) ha d’incloure: metge neuròleg, metge especialista en rehabilitació, logopeda, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, infermera, treballador social i psicòleg, cadascun des de la seva perspectiva i amb els procediments que li són propis.
El CLC suggereix que tots els membres de l’equip professional estiguin formats en conversa assistida per poder interactuar amb pacients amb limitacions de comunicació com l’afàsia.