Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
3. Afàsia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Orientacions per a després de l'alta
Abans de l’alta, els pacients i cuidadors han de rebre mesures específiques d’informació, formació i suport.
Després de l'alta, s'han d'oferir serveis de promoció de la salut, activitat física, suport i seguiment a llarg termini per garantir que es mantinguin els beneficis aconseguits, detectar possibles complicacions mèdiques o valorar possibles canvis en la funcionalitat o grau de dependència que facin necessari l’accés a nous programes de tractament.
En els casos de gravetat I, II, III i IV, i sempre que l’afàsia interfereixi en el rendiment i en les relacions laborals, es recomana la derivació al servei de Treball Social de la seva àrea bàsica de salut per tal de rebre informació sobre els ajuts i els circuits als quals té dret segons la seva situació.
És imprescindible comptar amb la col·laboració de les famílies en el procés de recuperació i generalització dels avenços que s’hagin produït en la rehabilitació. La família pot aportar dades sobre l’evolució del pacient en el seu entorn natural així com administrar les pautes terapèutiques proporcionades pels diferents professionals. Proporcionar estratègies terapèutiques als cuidadors principals de malalts d’afàsia pot ajudar a disminuir el sentiment de sobrecàrrega i angoixa que comporta el procés de cuidar.
Quan són donats d’alta, els pacients que ho necessitin han de seguir programes especialitzats ambulatoris o domiciliaris a càrrec d’equips multidisciplinaris de RHB. Els serveis de RHB hospitalaris i els comunitaris han d’estar altament coordinats en cada territori per assegurar la continuïtat del programa rehabilitador.
En el moment de l’alta es donen unes recomanacions al pacient i als familiars per tal d’optimitzar la intervenció i, en cas que es consideri adient, es recomanarà material per continuar treballant al domicili.
Recomanacions per al manteniment en patologia crònica:
- El tractament de l’afàsia ha d’incloure teràpia grupal i grups de conversa. Els grups poden ser guiats per voluntaris capacitats i cuidadors supervisats per un logopeda.
- El tractament per millorar la comunicació funcional ha d’incloure tècniques de conversa assistida per a possibles interlocutors de la persona amb afàsia.
- S’haurien de proporcionar entorns comunicativament accessibles a les persones amb afàsia.
- Els logopedes haurien d’esforçar-se per connectar la persona amb afàsia i la seva família amb altres persones amb afàsia, grups d’afàsia i organitzacions de suport.