Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Orientacions per a després de l'alta
En el moment d’alta, per afavorir la socialització recomanem el treball grupal en comunitat o en associacions de persones afectades. Cal adaptar la recomanació a les associacions segons la xarxa social de la persona i el moment evolutiu de la malaltia. S’haurien d’establir grups d’ajuda específica i amb els pacients agrupats segons el grau de gravetat de la malaltia. Els grups de suport heterogenis, en alguns casos, podrien tenir un impacte negatiu en un perfil de malaltia neurodegenerativa, segons el grau d’acceptació del pacient de la mateixa malaltia i els estadis inicials o avançats de la malaltia.