Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Requisits d'alta
Per valorar l’estat funcional del pacient en el moment de l’alta, es realitza una nova avaluació amb les mateixes proves i escales de la valoració inicial i s’informa del resultat obtingut després del procés d’intervenció.
Es considera que el tractament pot finalitzar quan l’avaluació integral informa que l’estat del pacient ha millorat en el seu grau de severitat o bé quan:
- Les tasques del tractament són de naturalesa repetitiva i ja no suposen canvis en les capacitats o el pacient no requereix un seguiment constant per completar les tasques.
- El pacient ha assolit el nivell més alt de capacitat funcional possible, ja que no s’observen millores.
- La intel·ligibilitat de la parla de l’individu no perjudica la seva participació en les activitats i no afecta l’estat de salut, la seguretat ni la independència de la persona.
- La producció de la parla de l’individu és equivalent a la d’altres persones de la mateixa edat cronològica, gènere, ètnia o origen cultural i lingüístic.
Cal considerar el benefici de la rehabilitació logopèdica de manteniment en els casos de persona amb disàrtria de causa neurodegenerativa.