Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
15. Trastorns aerodigestius
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de les vies aerodigestives, concretament en les alteracions de la veu, la deglució i la respiració, i ha de mantenir una formació específica i actualitzada en aquest àmbit.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns aerodigestius, promou la creació i validació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència en el tractament dels trastorns aerodigestius, fomentar la col·laboració entre professionals i la participació activa de la persona i el seu entorn. Aconsella evitar pràctiques clíniques no fonamentades científicament.
Signes clínics
Síndrome de l’apnea obstructiva del son
Les interrupcions produïdes per l’apnea generen una fragmentació molt significativa en el son de la persona i això pot derivar en trastorns de tipus neuropsiquiàtric, cardiorespiratoris i metabòlics. Aquests trastorns reiterats en el temps provoquen alteració en la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta síndrome. Per aquest motiu, la seva prevenció i rehabilitació són imprescindibles. Altres símptomes freqüents en una respiració nocturna inadequada són somnolència, hipertensió arterial, RFL, cefalees matinals, símptomes depressius, alteracions de personalitat, irritabilitat, disminució del rendiment intel·lectual, entre altres. S’ha de tenir en compte que totes aquestes alteracions tenen conseqüències en la vida diària de la persona que les pateix i afecten el seu rendiment escolar i laboral així com la relació amb les altres persones.
Tos crònica
Presència de tos productiva (humida) o no productiva (seca) que dura més de 8 setmanes en adults i més de 4 setmanes en nens.
Moviment paradoxal dels plecs vocals
El símptoma principal del MPPV és l’adducció sobtada dels plecs vocals induïda pel desencadenament d'estímuls com l'activitat, l'estrès o irritants ambientals. També sol presentar-se amb pèrdua sobtada i total de la veu, tensió a la gola, tos i veu aspre abans o durant un episodi d'adducció dels plecs vocals, dificultat per inhalar, exhalar o ambdues coses, mareig que es resol ràpidament quan finalitza l’episodi o estridor en la inhalació.
Reflux faringolaringi
Els símptomes del RFL són veu ronca, disfonia, sensació de globus faringi, disfàgia, tos crònica, raspera, fatiga vocal, sensació de moc retronasal, sorolls respiratoris i mal de coll.
Malaltia pulmonar obstructiva crònica
Els símptomes més comuns de la MPOC són dificultat per respirar, tos crònica (de vegades amb esput), sibilàncies i sensació de cansament. Els símptomes de la MPOC poden empitjorar ràpidament. Aquests agreujaments, que també s’anomenen exacerbacions, solen durar uns quants dies. Les persones amb MPOC també tenen un risc més gran de patir altres problemes de salut, entre els quals cal destacar: infeccions pulmonars, com grip o pneumònia; càncer de pulmó; malalties del cor; debilitat en els músculs i osteoporosi; depressió i ansietat. Un dels trastorns associats a la MPOC és la disfàgia per alteració de la sensibilitat faringolaríngia, que provoca l'aparició de falses rutes en la deglució i augmenta el risc d’infeccions pulmonars.