Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
3. Afàsia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Equipament
El CLC recomana als professionals de la pràctica clínica disposar dels següents elements d’equipament a l’hora d’intervenir en persones amb afàsia o les alteracions lingüístiques relacionades.
En tots els nivells assistencials on es dugui a terme la rehabilitació de l’afàsia és necessari un espai adequat, digne i adaptat a les necessitats rehabilitadores.
És necessari material específic per a la rehabilitació del llenguatge com ara: fitxes, mirall, material manipulable, material fungible, així com ordinador i tauleta digital amb programes informàtics i aplicacions mòbils específiques. Els tractaments en la fase ambulatòria han d’incloure els mateixos elements pel que fa a l’estructura i els continguts que els serveis coordinats de rehabilitació de pacients hospitalitzats.
És important valorar l’efecte negatiu que pot tenir l’ús de material amb aspecte infantil en adults amb afàsia. En aquests casos, és recomanable utilitzar materials neutres, relacionats amb la cultura de l’entorn i de l’individu, per evitar qualsevol forma d’infantilització.
De la mateixa manera, és fonamental que els logopedes reflexionin sobre la manera en què es relacionen amb aquests pacients, han d’evitar estereotips culturals inadequats i, sobretot, allunyant-se de l’edatisme. Aquest biaix pot minimitzar les capacitats de la persona gran, limitar-ne l’autonomia i afectar-ne la motivació i l’autoestima. Un enfocament respectuós i adaptat a la dignitat i a l’experiència vital de cada pacient és clau per a una intervenció logopèdica efectiva i ètica.
Per a la reeducació de les activitats instrumentals de la vida diària caldrà material adequat per al seu entrenament.
És fonamental que els logopedes apliquin rigoroses mesures d’higiene per garantir la seguretat tant dels pacients com d’ells mateixos. Aquestes mesures inclouen la desinfecció regular del material i superfícies de treball, el rentat de mans abans i després de cada sessió, l’ús d’utillatge d’un sol ús quan sigui possible, i la ventilació adequada dels espais. A més, en casos que ho requereixin, com en situacions de risc de contagis, és important utilitzar mascareta i guants, i seguir els protocols establerts per les autoritats sanitàries. Aquestes pràctiques són essencials per prevenir infeccions i crear un entorn terapèutic segur i de confiança.