Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Intervencions preventives
Els logopedes han de ser agents de salut pública i participar activament en la promoció dels hàbits i activitats que fomentin la prevenció de les malalties que causen la disàrtria. El testimoni pot servir per a la conscienciació de ciutadans i professionals sobre la salut vascular i l'accidentalitat. Els professionals de l'atenció primària han de poder comptar amb el suport dels logopedes a les campanyes de salut pública i han de tenir present la figura dels logopedes en les seves derivacions especialitzades.