Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

2. Trastorns del processament auditiu central

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del processament auditiu central, i ha de mantenir una formació actualitzada per garantir una intervenció basada en l’evidència científica i ajustada a les necessitats individuals.

El CLC impulsa la recerca per establir criteris diagnòstics estandarditzats i conèixer la prevalença local, així com per desenvolupar instruments d’avaluació i eines adaptades als contextos lingüístics i culturals catalans i castellans.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per atendre la complexitat del trastorn, promovent la coordinació entre logopedes, metges otorrinolaringòlegs, neuròlegs, psicòlegs i educadors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades.

Intervencions en l'entorn

Les intervencions en l’entorn tenen un paper fonamental en la millora de la percepció auditiva i la intel·ligibilitat del llenguatge en persones amb TPAC. És essencial adaptar els espais i utilitzar estratègies específiques per facilitar la comunicació efectiva. Es recomanen les mesures següents:

  • Tecnologia auditiva en entorns específics:
    • Ús prioritari de sistemes FM/DM (micròfons remots personals) en entorns educatius per millorar la relació senyal-soroll i facilitar l’accés a la informació oral en situacions de soroll ambiental o reverberació, tal com indiquen Crum et al.
    • Implementació de sistemes d’amplificació sonora en entorns laborals o socials on es requereixi una millora de la percepció auditiva.
  • Modificacions acústiques de l'entorn:
    • Reducció de fonts externes de soroll i ús de materials absorbents per minimitzar la reverberació en aules i espais públics, com indica Wayne.
    • Distribució òptima del mobiliari per reduir barreres acústiques i millorar la projecció de la veu del parlant cap a l’oient.
  • Estratègies compensatòries comunicatives:
    • Combinació d’estratègies visuals i llenguatge parlat per reforçar la comprensió de la informació auditiva, com indiquen Fey et al.
    • Fomentar l’ús d’ajudes visuals complementàries (suports escrits, gestos, pictogrames, etc.) per facilitar l’accés a la informació en temps real.
  • Indicacions per a docents d'infants amb TPAC:
    • Parlar sempre de cara a l’alumne amb TPAC i evitar parlar mentre s’escriu a la pissarra o quan es camina per l’aula.
    • Millorar la projecció de la veu modulant el to i evitant parlar massa ràpid.
    • Confirmar que l’alumne ha comprès la informació, fent preguntes o demanant-li que reformuli el que s’ha dit.
    • Fer servir instruccions clares, concises i estructurades, reforçant-les amb suport visual o escrit.
    • Donar temps addicional per processar la informació i permetre respostes pausades.

Aquestes mesures contribueixen a reduir les dificultats auditives i millorar la qualitat de la comunicació en diferents entorns, afavorint una millor participació i integració social de les persones amb TPAC. 

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca sobre la intervenció en l’entorn del TPAC.