10. Disglòssia

La intervenció logopèdica s'ha d'adaptar a les necessitats específiques de cada pacient i al tipus de dificultats que presenta. Les orientacions per al tractament dels trastorns de l'articulació associats a la fissura del paladar o fissura labiopalatina dependran de si les desviacions de la parla són obligatòries (és a dir, relacionades amb l'anatomia atípica i als defectes estructurals) o apreses. 

El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a intervenir en els següents elements dels trastorns orgànics dels sons de la parla.

• Les errades articulatòries obligatòries relacionades amb una fissura labiopalatina o altres desviacions estructurals no responen a la logopèdia i probablement requeriran una intervenció quirúrgica o una altra actuació física.
• Els errors d'articulació apresos (per exemple: errors compensatoris i emissió d'aire nasal) haurien de respondre a la logopèdia.

Els focus de la teràpia inicial per a nens amb articulacions compensatòries poden incloure:

• Sons per als quals el nen és estimulat (és a dir: pot articular-se, donat un model).
• Consonants nasals i de baixa pressió, si es produeixen o es coprodueixen amb parades glotals.
• Consonants d'alta pressió que no es troben a l'inventari, són adequades a l'edat o tenen un alt impacte en la intel·ligibilitat/comprensió.
• Consonants anteriors que són visibles (per exemple: p, b, z, d i f), atès que els nens sovint compensen amb la col·locació posterior.

Les estratègies i tècniques utilitzades en la teràpia són:

• Utilitzar tècniques de col·locació fonètica, normalment començant per bilabials i després passant a alveolars.
• Introduir xiuxiueig suau o utilitzar el so /sh/ sostingut per trencar el patró glotal i ensenyar un flux d'aire oral fàcil amb glotis oberta.
• Inserir el so /sh/ després de consonants d'aturada oral per inhibir l'ús d’oclusives glotals abans de l'inici vocàlic.
• Ensenyar la discriminació auditiva entre el so correcte i l'error compensatori per facilitar l'autocontrol.
• Proporcionar indicacions visuals, com ara:
  • Utilitzar un diagrama lateral o un model de la boca per orientar la col·locació.
  • Apuntar als llavis/llengua per a la col·locació de sons.
  • Utilitzar senyals visuals de flux d'aire (per exemple: utilitzar una ploma).
  • Utilitzar miralls per a observar el posicionament articulatori.
• Proporcionar indicacions verbals, com ara instruccions per a una correcta col·locació i forma o corrent d'aire.
• Proporcionar indicacions tàctils, com ara:
  • Sentir la musculatura del coll per ajudar a identificar una col·locació incorrecta per a parades glotals i per a parades faríngies i fricatives.
  • Sentir una bufada d'aire alliberada a la mà durant la producció de plosius.
  • Utilitzar el dit per sentir el tancament bilabial i la pressió oral de l'aire sobre els plosius.
  • Utilitzar el taponament o pessic nasal (oclusió nasal) per proporcionar a l'individu la sensació de pressió oral i per evitar els errors de flux d'aire nasal.
• Utilitzar procediments i tècniques logopèdiques habituals, com, per exemple, les parelles mínimes.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis sobre la intervenció logopèdica en la disglòssia.