8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge

Les proves específiques de rendiment han de confirmar l’existència d’una discrepància significativa entre el potencial d’aprenentatge del pacient i el seu rendiment en les habilitats esperades per a la seva edat, en àrees com la lectura (automatització, fluïdesa i comprensió), l’escriptura (grafomotricitat, ortografia, gramàtica i coherència textual) i l’aritmètica (càlcul, raonament numèric i matemàtic). Aquestes proves s’han de considerar fonamentals i imprescindibles tant per al diagnòstic com per a la planificació del tractament i el seguiment de la intervenció.

Així mateix, per dissenyar un tractament logopèdic adequat, el professional ha de dur a terme una avaluació dels processos cognitius i de les funcions executives que poden estar implicats en les dificultats específiques d’aprenentatge del pacient. Aquesta avaluació permet una presa de decisions més precisa, que facilita la individualització i l’eficàcia del tractament.

Avaluació de l'aptitud per als aprenentatges acadèmics bàsics (CIF d166, d169, d172)

a) Lectura

El rendiment en la lectura s’avalua mitjançant proves estandarditzades aplicades individualment que permetin aplicar el criteri de dificultat significativa en l’aprenentatge, habitualment prenent com a punt de tall -1,5 DT. Les proves han d’incloure: a) l’automatització de la descodificació lectora i la precisió i b) la comprensió, comparant la comprensió en llegir i en escoltar material lingüístic de complexitat semblant. Han d’incloure paraules aïllades, frases i textos. La majoria d’aquestes proves valoren la lectura en veu alta, mesuren el temps emprat, els errors en la descodificació i la taxa d’encerts en ítems de comprensió. Només algunes ho fan amb lectura silenciosa, tot mesurant la precisió en el reconeixement del lèxic i la comprensió. 

Les proves més utilitzades en el nostre entorn són:

• PROLEC-R, Bateria per a l’Avaluació dels Processos Lectors – Revisada. Versions en castellà i en català (de 6 a 12 anys).
• PROLEC-SE-R, Bateria per a l’Avaluació dels Processos Lectors a Secundària i Batxillerat – Revisada. Versions en castellà i en català (de 12 a 18 anys).
• T.A.L.E.C., Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català. Adaptació del TALE al català, àmpliament utilitzat a Catalunya en contextos escolars per a edats compreses entre els 6 i els 10 anys.
• LEE (Lectura, Evaluación y Ejecución), dissenyat per avaluar les habilitats lectores en infants d’entre 6 i 9 anys.
• PROLEXIA, Bateria de diagnòstic diferencial (de 7 a 70 anys).
• DIS-ESP (Batería para el diagnóstico de la dislexia en español), inclou el TECLE. Està normativitzada per a la seva aplicació en estudiants d’entre 7 i 12 anys.
• Proves d’Avaluació de la Comprensió Lectora (ACL). Proves institucionals aplicades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a infants i joves d’entre 6 i 16 anys.
• ECOMPLEC (Evaluación de la Comprensión Lectora), dissenyada per avaluar la competència lectora en estudiants d’entre 9 i 16 anys.
• EDICOLE (Evaluación Diagnóstica de la Comprensión Lectora), aplicable entre els 7 i els 11 anys.
• SICOLE-R (Sistema de Evaluación de la Comprensión Lectora – Revisado), adreçat a alumnes d’edats compreses entre els 8 i els 12 anys.

b) Escriptura

El rendiment en l’escriptura s’avalua mitjançant proves estandarditzades aplicades individualment que permetin aplicar el criteri de retard significatiu en l’aprenentatge, habitualment prenent com a punt de tall -1,5 DT. Les proves han d’incloure: a) habilitat per al grafisme, b) ortografia natural, arbitrària i dependent del context, c) composició escrita: coherència i cohesió, a més de l’adequació contextual en el cas dels estudiants de cursos avançats.

Les proves més utilitzades en el nostre entorn són:

• PROESC (Batería de los procesos de escritura), de 8 a 15 anys i 11 mesos.
• PROESCRI-primària (Prueba de Evaluación de los Procesos Cognitivos en la Escritura), de 6 a 12 anys.
• EMLE-TALE 2000 (Evaluación de la Escritura), de 6 a 10 anys.
• LEE (Lectura, Evaluación y Ejecución), inclou tasques que impliquen l’escriptura de paraules i pseudoparaules, i permeten inferir habilitats relacionades amb l’ortografia i la correspondència fonema-grafema en infants de 6 a 9 anys.
• PROLEXIA, inclou subproves d’escriptura a partir dels 7 anys.
• Test de dictado Entender y Hablar, dissenyat per avaluar les habilitats d’escriptura en infants d’entre 7 i 11 anys.

c) Càlcul

El rendiment en les aptituds aritmètiques s’avalua mitjançant proves estandarditzades aplicades individualment que permetin aplicar el criteri de retard significatiu en l’aprenentatge, habitualment prenent com a punt de tall -1,5 DT. Les proves han d’abastar tant habilitats formals (apreses en el context escolar) com informals (desenvolupades espontàniament), així com els processos neurocognitius implicats en el processament numèric.

Han d’incloure el sentit numèric bàsic (comparació de quantitats, subitització –reconeixement immediat de quantitats petites–, estimació de magnituds numèriques i representació analògica de nombres); el recompte i la seqüència numèrica (recompte verbal cap endavant i cap enrere, principis de recompte –correspondència u a u, cardinalitat, ordre estable– i enumeració de conjunts); el coneixement simbòlic (reconeixement de xifres i símbols numèrics, transcodificació numèrica –de verbal a escrita i viceversa– i escriptura i lectura de nombres); el càlcul i les operacions bàsiques (càlcul mental –sumes i restes simples–, automatització de fets numèrics bàsics, resolució de problemes aritmètics elementals); i les representacions múltiples del nombre segons el “model del triple codi” (codi analògic, codi verbal i codi visual-aràbic).

Les proves més utilitzades en el nostre entorn són:

• TEDI-MATH (Test de Diagnóstico de Competencias Básicas en Matemáticas), per a escolars d’entre 4 i 8 anys.
• TEMA 3 (Test de Competencia Matemática Básica), destinada a infants d’entre 3 i 8 anys.
• BERDE (Batería para la Evaluación Rápida de la Discalculia Evolutiva), destinat a nens d'entre 5 i 12 anys.

d) Avaluació de funcions cognitives específiques (CIF b168, b172)

L’avaluació de les funcions mentals específiques i dels processos de llenguatge i cognició implicats en els TDAp pot proporcionar informació útil tant per identificar signes confirmatius del trastorn i relacionar-lo amb les teories explicatives (dèficit fonològic, dèficit d’automatització i doble dèficit) com per determinar el perfil de fortaleses i debilitats de cada persona i desenvolupar tractaments personalitzats. Aquestes proves es poden seleccionar en funció de l’apreciació clínica, els dubtes en el diagnòstic i les característiques de la persona. Els logopedes han d’explorar totes les funcions bàsiques que poden concórrer en la persona per fer els ajustos pertinents en els tractaments propis de la seva competència, sense perjudici que de vegades pugui ser convenient la col·laboració amb altres professionals.

Algunes de les proves estandarditzades que avaluen el processament fonològic són:

• PROLEXIA, a partir dels 4 anys.
• TECO (Test de Evaluación de la Conciencia Fonológica), entre els 5 anys i 2 mesos i els 6 anys i 6 mesos.
• TFV (Test de Fluidez Verbal), dissenyat per a una franja d’edat àmplia, des d’infants fins a adults, fet que en permet l’ús en diverses etapes del desenvolupament lingüístic.

Tests generals per avaluar la cognició:

• WPPSI-IV, escala d’intel·ligència de Wechsler (2a 6m-7a 7m).
• WISC-V, escala d’intel·ligència de Wechsler (6a-16a 11m).
• WNV, escala no verbal d’aptitud intel·lectual de Wechsler (5a-21a).
• NEPSY-II, bateria neuropsicologia infantil (3a-16a).
• DN-CAS, Das & Naglieri, Cognitve Assessment System (5a-17a).
• K-ABC, bateria d’avaluació per a infants de Kaufman (2a 6m-12a 6m).
• BAS-II, Escalas de Aptitudes Intelectuales (2a 6m-17-11).
• K-BIT, test breu d’intel·ligència de Kaufman) (4a-90a).
• Raven’s 2, Matrices progresivas (4a-69a i 11m).

e) Llenguatge oral

L’avaluació de la competència lingüística a través del llenguatge oral, sense la mediació del llenguatge escrit, té com a objectiu determinar si les dificultats en la comprensió lectora s’expliquen exclusivament per dèficits en els processos de descodificació. També cal esbrinar si aquestes dificultats inclouen limitacions en el processament de la complexitat lingüística pròpia del llenguatge escrit, més enllà dels usos comunicatius bàsics. L’avaluació clínica ha de centrar-se en les àrees següents:

• La comprensió literal i inferencial.
• Les relacions semàntiques.
• La comprensió profunda del vocabulari.
• El raonament verbal.
• La comprensió del discurs.

Així mateix, cal explorar les relacions entre el llenguatge oral i escrit i els aprenentatges matemàtics, amb l’objectiu de determinar la naturalesa i l’abast de les dificultats en aquest àmbit. Aquestes connexions entre llenguatge i matemàtiques són especialment rellevants en el context de les dificultats d'aprenentatge, ja que poden interferir en la consolidació de competències bàsiques si no són detectades i abordades adequadament. Segons Espinoza i Ygual (2021), aquestes relacions es poden analitzar en diferents nivells:

• Llenguatge i habilitat de recompte: fa referència a l’aprenentatge de les paraules que s’utilitzen per numerar. Implica conèixer el nom dels nombres i la seqüència de les etiquetes verbals, procés que es desenvolupa aproximadament entre els 2 i els 6 anys.
• Llenguatge i domini del sistema numèric: comprèn la capacitat de llegir i escriure nombres de manera correcta.
• Llenguatge i resolució d’algorismes matemàtics: inclou l’etapa d’adquisició dels fets numèrics, entesa com la capacitat d’adquirir, retenir i recuperar, des de la memòria a llarg termini, dades bàsiques suficientment automatitzades perquè permetin càlculs més complexos.
• Llenguatge i resolució de problemes matemàtics: implica la capacitat de traduir informació oral o escrita al llenguatge matemàtic per poder resoldre-la, fet que requereix una comprensió adequada de l’enunciat i uns coneixements lingüístics suficients.

f) Instruments i protocols per al cribratge

Es tracta d’instruments per facilitar observacions sistemàtiques basades en llistes de verificació d’ítems. Poden ser útils per recollir informació inicial de l’entorn escolar i familiar o per comprovar els efectes del tractament mitjançant observacions espaiades en el temps.

• PRODISCAT (Eines per a l’Avaluació de la Lectoescriptura), publicat pel Departament d'Educació i elaborat pel Col·legi de Logopedes de Catalunya (de 5 a 18 anys).
• Prova d'Avaluació dels Components Bàsics de l'Aprenentatge de la Lectura (PACBAL), del Departament d'Educació.
• PRODISLEX (Protocolos de Detección y Actuación en Dislexia) (de 3-18 anys).
• PROLEXIA. Bateria de detecció precoç (de 4 a 6 anys).

g) Avaluació mitjançant la Resposta a la Intervenció i l’Avaluació Dinàmica

La Resposta a la intervenció (RI) i l’Avaluació Dinàmica (AD) són enfocaments complementaris en l’avaluació dels TDAp. La RI es fonamenta en un model d’intervencions progressives i en el monitoratge continu del progrés de l’alumne, amb l’objectiu d’identificar aquells infants que no responen adequadament a l’ensenyament habitual. Per la seva banda, l’AD se centra en l’avaluació del potencial d’aprenentatge a través d’una intervenció directa, observant la resposta immediata de l’infant davant la mediació pedagògica i valorant-ne posteriorment el canvi.

Aquest enfocament combinat ajuda a determinar si les dificultats s’expliquen per una manca d’instrucció o per un trastorn d’aprenentatge, i aporta informació clau sobre quins suports i estratègies poden beneficiar més la persona, orientant una intervenció realment personalitzada.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació d’instruments d’avaluació en català i castellà dels TDAp.