8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge

Els criteris d’inclusió es fonamenten en les directrius internacionals de classificació diagnòstica (com el DSM-5 i la CIM-11), que estableixen la necessitat d’una valoració clínica especialitzada per interpretar els resultats, integrar la informació recollida i determinar la indicació terapèutica. Així mateix, s’adopta una actitud preventiva, atesa la relació risc-benefici altament favorable de la intervenció logopèdica.

El tractament està indicat tant en situacions de diagnòstic formal com en casos de dificultats funcionals clares o perfils de risc, independentment de l’edat, la gravetat o la comorbiditat.

a) Principals indicadors de risc a preescolar i primers cursos de primària (intervenció preventiva):

• Presència de factors de risc: antecedents familiars, trastorns del llenguatge o sospita/comorbiditat amb TDAH.
• Dificultats emergents en la consciència fonològica, correspondència so-grafema, automatització lectora o primers conceptes numèrics en comparació amb infants amb escolarització similar.
• Poca exposició a interaccions lingüístiques o matemàtiques significatives.
• Baixa resposta a un programa d’intervenció individualitzada i intensiva durant almenys sis mesos.

b) A partir del tercer curs de primària:

• Dificultats específiques en lectura, escriptura i/o càlcul amb afectació funcional significativa.
• Presència de dificultats persistents que justifiquen tractament, amb diagnòstic formal o sense.
• Compliment dels criteris diagnòstics internacionals, que combinen dades psicomètriques amb judici clínic expert per determinar la necessitat d’intervenció.

c) Etapes posteriors (secundària, superior, vida adulta):

• Dificultats persistents que interfereixen en el rendiment acadèmic, professional o funcional.
• Demanda explícita de suport i valoració positiva del benefici esperat.
• Interès terapèutic enfocat al desenvolupament d’estratègies compensatòries, ús funcional de la tecnologia i autonomia en tasques escrites o matemàtiques.