Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
18. Trastorns de la veu
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament dels trastorns de la veu, i ha de mantenir una formació adequada per intervenir en patologies diverses, amb atenció especial a la necessitat de formació especialitzada en casos complexos.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns de la veu, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per als trastorns de la veu, promou la coordinació entre professionals i la participació activa del pacient en el seu procés de rehabilitació.
Orientació interdisciplinària
La persona que pateix disfonia ha de ser atesa per un equip multidisciplinari que respongui de forma holística les seves necessitats. L’equip de rehabilitació hauria d'incloure metges ORL o foniatres, logopedes, amb la participació puntual de fisioterapeutes (quan les relacions entre postura i alteració vocal siguin significatives) i de psicòlegs (quan les relacions entre estat emocional i alteració vocal siguin significatives). Els logopedes s’ocuparan de la rehabilitació de la disfonia dins d’aquest marc.
Entenem que els pacients afectats per trastorns de la veu han de ser derivats cap a una atenció especialitzada: serveis d’Otorrinolaringologia, d’Oncologia i unitats de Foniatria i Postcovid. Cal articular les relacions entre els serveis derivadors i els serveis rehabilitadors per afavorir la possibilitat d’interconsulta presencial i espai compartit per a la discussió de casos clínics.
És responsabilitat de tots els professionals implicats assegurar que el pacient comprèn i fa seus els elements que participen en el seu trastorn i en el paper que haurà de tenir en el procés de rehabilitació. Aquesta corresponsabilitat serà un aspecte clau en l’adherència al tractament i en el seguiment de les orientacions posteriors al tractament.