18. Trastorns de la veu

Els logopedes són els professionals competents per a la realització dels tractaments preventius, rehabilitadors i de manteniment dels trastorns de la veu. Aquesta atribució es desprèn de l’article 7.2f de la LOPS, que afirma que els logopedes desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns de la fonació, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina. De la mateixa manera, de l’Ordre CIN/726/2009, que estableix els requisits mínims per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de logopeda, és palès que els logopedes graduats coneixen les bases anatomicofisiològiques de la fonació, els seus trastorns i les tècniques i instruments per al seu diagnòstic logopèdic i les estratègies terapèutiques. Aquesta visió la comparteixen els documents de perfil professional, que declaren que la logopèdia té com a finalitat millorar les qualitats alterades de la veu o la instauració d’una veu substitutòria o d’altres sistemes alternatius de comunicació. 

Una persona graduada en logopèdia està capacitada per realitzar la major part dels programes de prevenció, educació i manteniment de la veu i dels tractaments rehabilitadors. Entenem que els logopedes que intervenen en les alteracions de la veu han de gaudir d’una bona salut vocal i auditiva, així com d’un coneixement sòlid i d’una gestió adequada de la seva veu. Determinades intervencions requereixen un nivell d’expertesa que sovint excedeix la formació adquirida en els estudis de grau. Ens referim, especialment, a les intervencions en patologies neoplàsiques —incloent-hi la gestió de pròtesis fonatòries— o en certs processos de rehabilitació de la veu en usuaris d’alt rendiment vocal, com ara cantants o actors. En aquests casos, considerem especialment positiu que alguns professionals optin per complementar la seva formació amb estudis de caràcter més especialitzat.