Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
18. Trastorns de la veu
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament dels trastorns de la veu, i ha de mantenir una formació adequada per intervenir en patologies diverses, amb atenció especial a la necessitat de formació especialitzada en casos complexos.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns de la veu, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència per als trastorns de la veu, promou la coordinació entre professionals i la participació activa del pacient en el seu procés de rehabilitació.
Informació mínima necessària del derivador
En el context de l’atenció sanitària l'usuari serà derivat al servei de logopèdia per part del metge ORL o foniatra i caldrà que aporti informació relativa a:
- Orientació diagnòstica amb informació de les estructures i la fisiologia alterada.
- L’exploració de la laringe per videolaringostroboscòpia és la prova mínima necessària per a la derivació. Exploració informada amb imatges o vídeo de la laringe. En disfonies secundàries, cal aportar altres informacions relatives al procés primari.
- És aconsellable que la derivació inclogui puntuació del VHI-10 o del VHI-30.
- Temps d’evolució de la clínica.
- Tractaments relacionats realitzats, siguin quirúrgics, rehabilitadors o farmacològics, amb data de realització.
- Proves complementàries relacionades realitzades, resultat, interpretació i data de realització.
- Repercussió de la clínica en les activitats de la vida diària del pacient i en l’àmbit laboral, si és el cas.